Kinesiologia: què és, per a què serveix i com pot ajudar-te

El moviment és fonamental per realitzar les nostres activitats quotidianes, practicar esport i mantenir la nostra autonomia. Caminar, aixecar pesos, córrer i qualsevol altra acció exigeix una coordinació entre diferents parts del cos. No obstant això, una lesió, una sobrecàrrega o determinades limitacions poden fer que la nostra manera de moure’ns canviï.

La kinesiologia permet analitzar com funcionen els músculs i les articulacions. En fisioteràpia, s’utilitza per orientar la valoració del pacient. Un camp d’estudi que permet obtenir més informació sobre les molèsties i limitacions del pacient.

En aquest article parlem de la kinesiologia des de l’estudi del moviment i la seva aplicació dins de la fisioteràpia. L’objectiu d’aquesta disciplina és ajudar els professionals a establir un tractament adaptat a cada persona.

La kinesiologia és la disciplina que estudia el moviment del cos humà. Això facilita als professionals la comprensió del funcionament dels músculs i les articulacions de cada pacient. Aquesta disciplina es basa en l’evidència científica i l’anatomia per detectar alteracions del moviment o factors relacionats amb les molèsties.

Entre altres aspectes, la kinesiologia pot analitzar:

• Mobilitat articular: com es mou cada articulació i si existeix alguna limitació.
• Força muscular: com responen els músculs durant diferents moviments.
• Postura: com es posiciona el cos en repòs i durant l’activitat.
• Equilibri i estabilitat: com controla el cos determinades posicions i moviments.
• Coordinació: com treballen conjuntament els músculs i les articulacions.
• Patrons de moviment: com realitzem accions. Caminar, córrer, ajupir-nos, aixecar pes, etc.
• Compensacions: si altres zones del cos estan realitzant un esforç addicional per suplir alguna limitació.

Analitzar aquests elements permet entendre millor com es mou cada persona i quins factors poden estar dificultant un moviment concret.

La kinesiologia permet obtenir informació sobre el funcionament del sistema musculoesquelètic. Una disciplina pensada per ajudar en la detecció de factors relacionats amb una molèstia o una limitació física.

Per exemple, una persona pot sentir dolor al genoll quan corre. No obstant això, això no significa que el problema es trobi exclusivament en aquesta articulació. Una limitació al turmell, una falta de força o determinats moviments del maluc també poden influir en la molèstia.

L’anàlisi del moviment pot ajudar a identificar:

• Limitacions articulars.
• Pèrdua de força muscular.
• Falta d’estabilitat.
• Problemes de coordinació.
• Diferències entre ambdós costats del cos.
• Moviments que generen sobrecàrrega.
• Compensacions després d’una lesió.

Aquesta informació ajuda el fisioterapeuta a decidir quins aspectes s’han de treballar durant el tractament.

L’estudi del moviment pot formar part d’una valoració fisioterapèutica per entendre millor què està passant i establir els objectius del tractament. Depenent de cada cas, el fisioterapeuta pot combinar aquesta informació amb diferents tècniques com:

• Teràpia manual.
• Exercici terapèutic.
• Treball de mobilitat.
• Enfortiment muscular.
• Exercicis d’estabilitat.
• Reeducació del moviment.
• Treball postural.
• Estiraments.

El tractament dependrà sempre del problema, les característiques de cada persona i les activitats que vulgui recuperar.

Abans de començar, el fisioterapeuta necessita conèixer diferents punts clau: quines molèsties presenta la persona, quan apareixen i quines activitats les provoquen o empitjoren.

A partir d’aquí, la valoració pot incloure diferents fases:

1. Entrevista inicial: conèixer els símptomes, antecedents, activitat física i hàbits quotidians.
2. Observació: estudiar com es mou la persona en diferents posicions.
3. Proves de mobilitat i força: comprovar el funcionament dels músculs i les articulacions relacionats amb el problema.
4. Moviments funcionals: analitzar gestos concrets com caminar, ajupir-se, aixecar un braç, mantenir l’equilibri o realitzar un moviment esportiu.
5. Pla de tractament: establir quins aspectes s’han de treballar i quins exercicis o tècniques poden ser més adequats.

No totes les valoracions són iguals. Les proves se seleccionen segons el motiu de consulta i les necessitats de cada pacient.

Existeixen diferents situacions en què és molt important comprendre profundament el pacient. Estudiar com es mou una persona pot ajudar a comprendre millor l’origen de les seves molèsties. Per això, l’anàlisi del moviment pot aportar informació rellevant durant la valoració fisioterapèutica, ajudant a establir un tractament adaptat a les necessitats de cada pacient.

Entre les més habituals trobem:

• Dolor cervical o lumbar.
• Dolor d’espatlla.
• Molèsties als genolls o turmells.
• Tendinopaties.
• Esquinços.
• Fascitis plantar.
• Sobrecàrregues musculars.
• Pèrdua de mobilitat després d’una lesió.
• Dificultats per realitzar determinats moviments.
• Molèsties relacionades amb la pràctica esportiva.
• Problemes que apareixen en realitzar moviments repetitius.
• Canvis en la manera de caminar, córrer o moure’s del pacient.

En l’esport repetim determinats moviments una gran quantitat de vegades. Córrer, saltar, canviar de direcció, pedalar o aixecar pes requereix coordinació, mobilitat i força. Quan alguna d’aquestes capacitats està limitada, altres estructures poden haver d’assumir més càrrega.

Dins de la fisioteràpia esportiva, analitzar un gest concret pot ajudar a estudiar què passa quan apareixen les molèsties. A partir d’aquesta valoració, es poden treballar aspectes com:

• Millorar la tècnica durant determinats moviments.
• Augmentar la mobilitat de les articulacions que presenten limitacions.
• Enfortir la musculatura implicada en la pràctica esportiva.
• Millorar l’estabilitat i el control de les articulacions.
• Treballar possibles diferències de força entre ambdues extremitats.
• Adaptar progressivament el cos a diferents càrregues i esforços.
• Preparar la tornada progressiva a l’activitat esportiva.

No totes les molèsties estan relacionades amb l’esport. Passar moltes hores assegut, treballar dret, aixecar càrregues, conduir durant períodes prolongats o repetir contínuament un mateix gest també pot generar sobrecàrregues.

En aquests casos, pot ser útil estudiar quins moviments o hàbits estan relacionats amb l’aparició de les molèsties. Això ajudarà a tractar correctament la zona dolorosa. A partir d’aquesta valoració, es poden treballar aspectes com:

• Millorar la mobilitat de les zones que presenten limitacions.
• Enfortir la musculatura implicada en les activitats habituals.
• Treballar l’estabilitat i el control durant determinats moviments.
• Millorar la manera de realitzar tasques repetitives.
• Reduir compensacions durant les activitats quotidianes.
• Adaptar progressivament el cos a determinades càrregues o esforços.
• Incorporar exercicis i pautes de moviment per al dia a dia.

L’objectiu no és buscar una única postura perfecta. La clau està a aconseguir que el cos tingui prou mobilitat, força i capacitat per adaptar-se a les activitats que realitzem habitualment.

Després d’una lesió no sempre recuperem la nostra manera habitual de moure’ns. És freqüent que durant un temps evitem carregar pes sobre una cama, deixem de moure completament una articulació o utilitzem altres parts del cos per compensar la zona afectada.

Aquestes adaptacions poden ser útils durant les primeres fases de recuperació. Posteriorment serà necessari recuperar de forma progressiva el moviment, la força i la confiança. Per aconseguir-ho, durant el procés de recuperació es poden treballar aspectes com:

• Recuperar progressivament la mobilitat de la zona afectada.
• Millorar la força dels músculs implicats.
• Tornar a carregar pes de forma segura.
• Corregir compensacions adquirides després de la lesió.
• Recuperar l’equilibri, l’estabilitat i el control del moviment.
• Tornar a realitzar gestos quotidians amb normalitat.
• Preparar progressivament el cos per reprendre l’activitat física o esportiva.

És molt important tenir clar que la recuperació no consisteix únicament a aconseguir que desaparegui el dolor. També es tracta de tornar a utilitzar correctament la zona afectada.

Si tens dolor, has perdut mobilitat o notes dificultats en realitzar determinats moviments, una valoració amb fisioterapeutes especialitzats pot ajudar a determinar quins factors hi estan influint.

A Fisiob realitzem una valoració individual de cada pacient, tenint en compte els seus símptomes, activitat habitual i objectius. Depenent de cada cas, podem combinar diferents tècniques de fisioteràpia i exercici terapèutic per treballar sobre les limitacions detectades i ajudar-te a recuperar progressivament la teva activitat.

A Fisiob volem ajudar-te a comprendre millor com es pot aplicar la kinesiologia dins de la fisioteràpia. Per això, resolem alguns dels dubtes més habituals sobre la valoració del moviment i la seva aplicació en el tractament.

No. Tot i que els seus noms poden generar confusió, són conceptes diferents.

La kinesiologia estudia el moviment del cos humà. El kinesiotaping fa referència a una tècnica en què s’utilitzen unes bandes elàstiques adhesives sobre la pell com a complement de determinats tractaments.

No necessàriament. La kinesiologia s’utilitza en l’àmbit de les ciències de la salut per referir-se a l’estudi del moviment humà. D’altra banda, la kinesiologia aplicada és una tècnica sense reconeixement científic que utilitza determinats tests musculars per diagnosticar desequilibris interns o emocionals.

És molt important no confondre la kinesiologia aplicada amb l’anàlisi del moviment utilitzada en fisioteràpia, i algunes de les seves aplicacions diagnòstiques no compten amb evidència científica suficient.

És recomanable acudir amb roba còmoda que permeti realitzar moviments amb facilitat. Depenent de la zona que s’hagi de valorar, el fisioterapeuta pot necessitar observar com es mou una articulació o diferents parts del cos, per la qual cosa és preferible evitar peces de roba que limitin massa el moviment.

No sempre són necessaris. Tot i així, si disposes d’informes mèdics o proves relacionades amb la lesió o les molèsties, pot ser útil portar-los a la visita. Així, el fisioterapeuta els podrà tenir en compte juntament amb la valoració realitzada durant la sessió.

L’estudi del moviment es pot adaptar a diferents edats i capacitats físiques. Els moviments i les proves que es realitzen durant el procés de la kinesiologia s’han de seleccionar segons l’edat, l’estat físic, les necessitats i els objectius de cada persona.

Algunes proves poden incloure moviments relacionats amb la molèstia per observar com respon el cos. Tot i així, la valoració s’adapta a la situació del pacient en tot moment.

És important explicar al fisioterapeuta quins moviments provoquen dolor, en quin moment apareix i amb quina intensitat. Aquesta informació també forma part de la valoració i pot ajudar el fisioterapeuta a orientar el tractament.