Pubàlgia esportiva: símptomes, causes i tractament

El dolor a la zona de l’engonal o al voltant del pubis és relativament freqüent entre les persones que practiquen esport. Els esportistes més afectats són aquells que practiquen activitats que inclouen curses, canvis de direcció o moviments explosius.

Aquesta afecció s’anomena pubàlgia esportiva. Tanmateix, no sempre té un únic origen. Diferents músculs, tendons, articulacions i estructures de la regió inguinal poden estar implicats.

En aquest article veurem com identificar on apareix el dolor, quins moviments el provoquen i com va evolucionant. Aquests aspectes són fonamentals per establir el tractament adequat.

La pubàlgia esportiva fa referència habitualment al dolor localitzat a la regió del pubis, l’engonal o zones properes, especialment quan apareix associat a la pràctica esportiva.

Des d’un punt de vista clínic, convé tenir en compte que el terme pubàlgia és força ampli. El consens internacional de Doha sobre el dolor inguinal en esportistes proposa classificar aquests problemes segons l’estructura principalment relacionada amb els símptomes:

• Dolor relacionat amb els adductors.
• Dolor relacionat amb l’iliopsoes.
• Dolor relacionat amb la regió inguinal.
• Dolor relacionat amb la zona púbica.
• Dolor relacionat amb l’articulació del maluc.
• Altres causes de dolor inguinal.

Aquesta classificació ajuda a entendre per què dos esportistes, amb el que popularment anomenem pubàlgia esportiva, poden necessitar tractaments diferents.

Els símptomes de la pubàlgia esportiva poden variar segons les estructures implicades i l’evolució de la lesió. Entre els més freqüents trobem:

• Dolor a l’engonal o al voltant del pubis.
• Molèsties a la part interna de la cuixa.
• Dolor en córrer o accelerar.
• Dolor en canviar ràpidament de direcció.
• Molèsties en xutar una pilota.
• Dolor en fer determinats moviments abdominals.
• Rigidesa o pèrdua de mobilitat.
• Sensació de pèrdua de força durant determinats gestos esportius.

Un estudi realitzat per PubMed amb 245 pacients amb pubàlgia va observar que l’engonal, els adductors i la zona central del pubis eren les localitzacions de dolor més habituals. Els símptomes també apareixien freqüentment durant canvis de direcció, xuts, esprints i curses prolongades.

La pubàlgia esportiva acostuma a ser causada per la combinació de càrregues repetides i determinats moviments esportius.

Les activitats que requereixen accelerar, frenar, girar, canviar de direcció o xutar repetidament provoquen una exigència física sobre la musculatura abdominal, els adductors, el maluc i les estructures properes al pubis.

Entre els factors que poden afavorir l’aparició de símptomes trobem:

• Augment ràpid de la càrrega d’entrenament.
• Repetició freqüent d’esprints i canvis de direcció.
• Gran volum de xuts.
• Dèficits de força.
• Limitacions de mobilitat.
• Manca de control durant determinats moviments.
• Recuperació insuficient entre entrenaments i partits.
• Lesions prèvies a la regió inguinal o zones relacionades.

Això no significa que un d’aquests factors provoqui per si sol una pubàlgia. Habitualment és necessari analitzar el conjunt de càrregues, símptomes, característiques físiques i exigències esportives de cada persona.

La pubàlgia esportiva és especialment coneguda entre futbolistes perquè aquest esport combina molts dels moviments que poden provocar símptomes en aquesta regió: xuts de pilota, canvis ràpids de direcció, acceleracions, frenades i esprints.

En un estudi clínic publicat a PubMed amb pacients diagnosticats de pubàlgia esportiva, el futbol va ser l’esport més freqüent: 25 dels 43 pacients estudiats eren futbolistes.

A més, altres investigacions realitzades específicament en futbolistes han relacionat el dolor púbic persistent amb períodes importants de reducció de l’entrenament i de la competició, tot i que els programes de rehabilitació progressiva permeten recuperar la pràctica esportiva en molts casos.

Trobem exemples de pacients amb pubàlgia en el futbol professional:

• El setembre de 2026, el jugador del Betis Antony va explicar al Diario AS que havia competit la temporada anterior amb una pubàlgia que va arribar a limitar considerablement la seva activitat i que finalment va optar per un tractament conservador abans de recuperar la normalitat durant la pretemporada.
• Segons la Cadena SER, l’octubre de 2026 es va informar que Sebastián Cáceres, jugador del Celta, estava fent treball individualitzat després de patir una pubàlgia durant la seva concentració amb la selecció uruguaiana.
• Karim Benzema també va patir una pubàlgia durant la seva etapa al Reial Madrid. El 2010, el Diario AS ens explica que l’afecció va arribar a mantenir-lo allunyat dels terrenys de joc durant més d’un mes i va obligar el davanter a fer un treball específic abans de reincorporar-se progressivament als entrenaments amb el grup.
• Lionel Messi va presentar problemes importants a la zona del pubis el 2016. Segons el Diario AS, després de disputar un partit amb l’Argentina contra l’Uruguai, el dolor va augmentar i va haver de tornar a Barcelona per sotmetre’s a noves valoracions i reduir temporalment la seva càrrega d’activitat.
• També hi ha casos més recents com el de Lamine Yamal, que el novembre de 2025 va parlar públicament al Diario AS sobre la seva pubàlgia després d’haver passat un període centrat a recuperar el seu nivell físic i tornar a competir.

El diagnòstic comença amb una valoració clínica detallada. El fisioterapeuta o professional sanitari necessita conèixer:

• Quan va començar el dolor.
• A quina zona apareix.
• Quins moviments el provoquen.
• Si va començar de manera sobtada o progressiva.
• Quin esport practica el pacient.
• Quin volum d’entrenament fa.
• Si hi ha lesions anteriors.

Posteriorment es poden valorar aspectes com:

• Mobilitat.
• Força.
• Musculatura adductora.
• Abdominals.
• Maluc.
• Diferents moviments relacionats amb l’esport.

En determinats casos, l’especialista pot sol·licitar proves d’imatge per complementar la valoració i descartar altres lesions.

A més, quan parlem de pubàlgia és clau conèixer l’historial clínic i fer una exploració física. Això és crucial, ja que diferents causes poden produir símptomes molt similars. També es recomana valorar el maluc perquè els problemes d’aquesta articulació poden coexistir amb altres causes de dolor inguinal.

El tractament dependrà de quines estructures estiguin implicades, quant de temps faci que el pacient té dolor i quina activitat vulgui recuperar.

En molts casos es comença amb un tractament conservador orientat a reduir els símptomes i recuperar progressivament la capacitat física necessària per tornar a fer esport. Aquest pot incloure repòs inicial i posteriorment fisioteràpia orientada a recuperar força i flexibilitat en la musculatura abdominal i de la cara interna de la cuixa.

La fisioteràpia pot treballar aspectes com:

• Mobilitat del maluc i la pelvis: recuperar moviments que puguin estar limitats.
• Enfortiment dels adductors: millorar progressivament la seva capacitat per suportar càrregues.
• Treball abdominal i del tronc: millorar la força i el control durant els moviments esportius.
• Exercici terapèutic: recuperar força, estabilitat i tolerància a l’esforç.
• Reeducació de gestos esportius: preparar progressivament esprints, canvis de direcció, salts o xuts.
• Adaptació de càrregues: augmentar gradualment el volum i la intensitat de l’entrenament.

Podem dir que el tractament d’una pubàlgia ha d’avançar segons la resposta de l’esportista. Cada pacient necessita el seu propi temps per recuperar-se. Hem d’observar l’evolució i no centrar-nos en el nombre de dies transcorreguts des de l’inici dels símptomes.

Depèn de la intensitat del dolor, de les estructures afectades i del tipus d’entrenament. En alguns casos es pot mantenir part de l’activitat modificant temporalment determinats exercicis. En altres casos serà necessari reduir considerablement les càrregues.

Entrenar contínuament amb dolor i sense adaptar l’activitat pot dificultar la recuperació. Hem de tenir especial cura amb els esports en què es repeteixen constantment els moviments que provoquen els símptomes.

La fisioteràpia esportiva pot ajudar a determinar quins exercicis es poden mantenir i quins s’han d’introduir progressivament durant la recuperació.

A Fisiob fem una valoració individual de cada esportista per identificar quins factors poden estar relacionats amb el dolor. El nostre objectiu és establir un tractament adaptat a les necessitats de cada pacient.

Depenent del cas, el tractament de la pubàlgia esportiva pot combinar diferents tècniques i estratègies:

• Fisioteràpia esportiva: valoració del moviment, adaptació de càrregues i preparació de la tornada progressiva a l’esport.
• Tècniques de fisioteràpia: utilitzades com a complement per tractar les estructures implicades i reduir les limitacions.
• Exercici terapèutic: treball de força, mobilitat, estabilitat i control.
• Punció seca: es pot utilitzar en determinats casos per treballar punts gallet miofascials i reduir la tensió muscular associada al dolor.
• INDIBA: es pot incorporar com a complement del tractament segons les característiques de la lesió.
• Reeducació del sòl pelvià: pot resultar molt útil quan hi ha alteracions en el control o funcionament de la musculatura abdominopelviana relacionades amb els símptomes.

L’objectiu no és únicament reduir el dolor, sinó recuperar la capacitat necessària per tornar a entrenar i competir amb normalitat. Si tens molèsties compatibles amb una pubàlgia, posa’t en contacte amb el nostre equip de fisioterapeutes per valorar el teu cas i establir el tractament més adequat per a tu.