Hiperlordosi lumbar: què és, símptomes, causes i tractament en fisioteràpia

La hiperlordosi lumbar és una alteració postural de la columna vertebral que es caracteritza per un augment excessiu de la curvatura lumbar, just a la part baixa de l’esquena, per sobre dels glutis. Aquesta alteració pot provocar dolor lumbar, rigidesa, sobrecàrrega muscular i limitació del moviment, especialment quan es manté en el temps.

És una condició freqüent en persones que passen moltes hores assegudes, en dones, especialment durant l’embaràs, en persones amb debilitat abdominal o amb sobrepès, i també en esportistes amb desequilibris musculars.

En aquest article t’expliquem què és la hiperlordosi lumbar, quines són les seves causes i símptomes més habituals, com es pot corregir amb fisioteràpia i quins exercicis són més recomanables. A més, t’expliquem quan és aconsellable acudir a un fisioterapeuta i com podem ajudar-te des de Fisio B, centre de fisioteràpia a Les Corts, Barcelona.

Per comprendre la hiperlordosi lumbar, és important conèixer les principals curvatures de la columna vertebral i la seva funció biomecànica.

La columna es divideix en quatre regions:

• Cervical: la zona del coll
• Dorsal o toràcica: la zona del tòrax
• Lumbar: la zona mitjana-baixa de l’esquena
• Sacra: la zona més baixa de la columna.

La hiperlordosi pot aparèixer tant a nivell cervical com lumbar. En el cas de la zona dorsal i sacra, les desviacions reben el nom d’hipercifosi.

En aquest article ens centrarem exclusivament en la hiperlordosi lumbar, ja que és la més freqüent i la que més consultes genera en fisioteràpia.

Com ja hem vist, la hiperlordosi lumbar és una alteració de la curvatura fisiològica de la zona lumbar de la columna vertebral. Aquesta alteració sol anar acompanyada d’una anteversió de la pelvis, és a dir, un desplaçament cap endavant de la pelvis, fet que provoca una modificació de l’equilibri corporal. Com a conseqüència, la columna toràcica i les espatlles tendeixen a desplaçar-se cap enrere per compensar el centre de gravetat del cos, generant sobrecàrregues musculars i tensió a la zona lumbar.

Quan la hiperlordosi lumbar és marcada o es manté en el temps, pot provocar dolor lumbar crònic, rigidesa, limitació del moviment i fins i tot símptomes neurològics com formigueig o pèrdua de sensibilitat a les extremitats inferiors.

La hiperlordosi lumbar no és només una alteració estètica de la postura, sinó un problema biomecànic que afecta tot el cos. L’augment de la curvatura lumbar sol anar acompanyat d’una panxa més prominent, glutis projectats cap enrere i un enfonsament excessiu de la zona lumbar.

Aquesta postura, coneguda popularment com a “esquena buida”, genera un augment de la càrrega sobre les vèrtebres lumbars i els músculs estabilitzadors, afavorint l’aparició de dolor i fatiga. En molts casos, la hiperlordosi lumbar i panxa estan directament relacionades amb debilitat abdominal i manca de control del core.

Les dones presenten una major predisposició a desenvolupar hiperlordosi lumbar, especialment durant l’embaràs. L’augment del pes a la part anterior del cos provoca un desplaçament del centre de gravetat cap endavant, fet que incrementa la curvatura lumbar com a mecanisme de compensació.

A més de l’embaràs, factors hormonals, l’ús habitual de talons i certs patrons posturals poden afavorir l’aparició de la hiperlordosi lumbar en dones. En la majoria dels casos, aquesta alteració pot millorar després de l’embaràs, tot i que en algunes dones persisteix si no es corregeix mitjançant exercici i fisioteràpia.

La hiperlordosi lumbar pot tenir múltiples causes. Algunes són d’origen congènit, com malformacions vertebrals o trastorns del creixement, tot i que la majoria dels casos tenen un origen adquirit i estan relacionats amb hàbits posturals i l’estil de vida.

Entre les causes més freqüents de la hiperlordosi lumbar es troben:

• Malas postures mantingudes en el temps, especialment en estar assegut o dret.
• Manca d’exercici físic i debilitat de la musculatura abdominal i glútia.
• Realització d’entrenament muscular de manera incorrecta.
• Excés de pes frontal, com passa durant l’embaràs, en casos de sobrepès o acumulació de greix abdominal.
• Treball o activitats amb excés de pes (càrregues pesades).

A més, la hiperlordosi lumbar també pot aparèixer com a conseqüència de problemes de la columna, com lliscaments vertebrals, cifosi dorsal o altres alteracions posturals que generen compensacions a la zona lumbar.

El símptoma més visible de la hiperlordosi lumbar sol ser el canvi postural, amb la pelvis avançada i la part superior del cos lleugerament desplaçada cap enrere. Tanmateix, aquesta alteració pot generar altres símptomes que afecten la qualitat de vida.

Alguns dels símptomes més habituals de la hiperlordosi lumbar són:

• Dolor a la part baixa de l’esquena en estar molta estona dret.
• Formigueig, entumiment o pèrdua de sensibilitat a les cames o als peus, en casos més avançats.
• Sensació de rigidesa o tensió a la zona lumbar.
• Limitació del moviment a la zona afectada (esquena baixa).
• Fatiga muscular lumbar després d’activitats quotidianes.

Quan aquests símptomes apareixen o es mantenen en el temps, és recomanable acudir a un fisioterapeuta o osteòpata per realitzar una valoració adequada i descartar altres patologies associades.

En la majoria dels casos, la hiperlordosi lumbar no genera una incapacitat permanent. Tanmateix, quan s’associa a dolor crònic, limitació del moviment o afectació neurològica, pot arribar a interferir de manera significativa en la vida laboral i diària.

En situacions avançades, la hiperlordosi lumbar pot provocar dificultat per romandre dret durant períodes prolongats, realitzar esforços físics o mantenir certes postures, fet que en alguns casos pot justificar una baixa laboral temporal. L’evolució dependrà del grau de curvatura, dels símptomes i de si es realitza un tractament adequat.

La fisioteràpia juga un paper clau per reduir el dolor, millorar la funció i evitar que la hiperlordosi lumbar derivi en una incapacitat funcional.

El tractament de la hiperlordosi lumbar s’ha d’adaptar a cada persona i a la causa que l’ha provocada. En la majoria dels casos, l’enfocament conservador mitjançant la fisioteràpia és l’opció més eficaç per reduir els símptomes i millorar la postura.

Un dels primers passos consisteix a corregir les males postures en les activitats diàries, ja sigui en estar assegut, dret o estirat. Sense una reeducació postural adequada, el dolor i la sobrecàrrega tendeixen a reaparèixer.

A més, el tractament sol incloure exercicis específics per enfortir la musculatura abdominal, glútia i lumbar, millorar la mobilitat de la pelvis i reduir la sobrecàrrega a la columna. Activitats com el pilates terapèutic o la gimnàstica abdominal hipopressiva poden ser especialment beneficioses quan estan guiades per un professional.

En alguns casos concrets, poden utilitzar-se ortesis o faixes lumbars com a suport temporal per millorar la postura i reduir la sobrecàrrega a la zona lumbar. No obstant això, el seu ús ha de ser sempre supervisat per un fisioterapeuta, ja que un ús prolongat i inadequat pot provocar debilitat o atròfia muscular.

La cirurgia correctiva es reserva únicament per a casos molt severs i poc freqüents, quan existeix una deformitat estructural important o quan el dolor i la limitació funcional no milloren amb tractaments conservadors. En aquests casos, l’objectiu quirúrgic és corregir l’alineació de la columna i estabilitzar les vèrtebres afectades.

L’ús de medicaments antiinflamatoris pot ajudar a alleujar el dolor o la inflamació en fases agudes, però no corregeix la causa del problema ni substitueix el tractament fisioterapèutic, per la qual cosa s’ha de considerar només com una mesura complementària i puntual.

Per millorar una hiperlordosi lumbar, l’exercici terapèutic és una part fonamental del tractament. L’objectiu no és només enfortir la zona lumbar, sinó corregir els desequilibris musculars que afavoreixen l’augment de la curvatura, especialment la debilitat abdominal i dels glutis, així com l’escurçament de la musculatura flexora del maluc.

Els exercicis per a la hiperlordosi lumbar s’han de realitzar de manera controlada i adaptada a cada persona, evitant aquells que augmentin l’extensió lumbar de forma excessiva.

Entre els exercicis més utilitzats en fisioteràpia per a la hiperlordosi lumbar es troben l’enfortiment del core, el treball de glutis i el control de la posició pèlvica. Exercicis com l’activació abdominal profunda, les esquats ben executades o el treball d’estabilitat lumbopèlvica ajuden a reduir la sobrecàrrega a la zona lumbar.

Els exercicis que provoquen una hiperextensió lumbar mantinguda no solen ser els més adequats en fases inicials, ja que poden augmentar la curvatura i les molèsties si no es realitzen sota supervisió professional.

Per aquest motiu, és fonamental que els exercicis per a la hiperlordosi lumbar siguin pautats per un fisioterapeuta, que valorarà la teva postura, mobilitat i nivell de dolor abans de dissenyar un programa d’exercici segur i eficaç.

Si pateixes hiperlordosi lumbar i notes dolor a la part baixa de l’esquena, a Fisio B, centre de fisioteràpia a Les Corts (Barcelona), podem ajudar-te amb una valoració personalitzada i un programa d’exercici terapèutic adaptat a tu. El nostre objectiu és alleujar el dolor, millorar la teva postura i evitar que el problema derivi en altres lesions d’esquena.

Pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del formulari o trucar-nos al 627 724 417 o al 931 169 167 i demanar cita per a una valoració fisioterapèutica personalitzada.