Fascitis plantar: Què és i com tractar-la?

La fàscia plantar és el teixit conjuntiu que va des del taló del peu fins a la zona dels metatarsos, és la continuació de la musculatura dels bessons i del soli. La inflamació d’aquesta estructura és el que coneixem com a fascitis plantar.

Tot i que habitualment utilitzem el terme fascitis plantar, no sempre existeix únicament un procés inflamatori. Especialment quan el problema es manté durant molt de temps, també poden aparèixer canvis relacionats amb la sobrecàrrega del teixit.

La fascitis plantar és una inflamació que cursa a la planta del peu, a l’aponeurosi plantar, que és un teixit connectiu que va des del calcani fins a la regió metatarsal.

El peu, com a estructura complexa, té una doble funció, que es basa en la necessitat de disposar d’una estructura flexible (fàscia plantar), capaç d’amortir el pes del cos, així com adaptar-se a les irregularitats del terreny, però capaç de transformar-se de manera precisa en una estructura rígida per a optimitzar la impulsió del cos durant la marxa o la cursa.

La integritat i eficiència mecànica de l’arc longitudinal del peu està garantida principalment per quatre sistemes:

• L’estructura òssia i capsulo-lligamentosa del peu, donant estabilitat.
• La fàscia plantar, que actua com una estructura flexible.
• La musculatura intrínseca del peu.
• El múscul tibial posterior per la seva inserció en l’ou navicular, actua com elevador de l’arc plantar.

Per aquest motiu, quan apareix dolor a la fàscia plantar no sempre ens hem de centrar únicament en el punt on fa mal. També pot ser necessari valorar la mobilitat del turmell, la força del peu i de la cama, l’activitat física, les càrregues habituals i la manera com camina o corre el pacient.

La causa exacta de la fascitis plantar no sempre és clara, però se sap que la inflamació de la fàscia plantar es produeix quan aquesta es sotmet a una tensió excessiva. Aquesta sobrecàrrega pot deure’s a diversos factors que afecten la mecànica del peu o l’estil de vida. A continuació, esmentem els factors de risc més comuns:

Una flexibilitat reduïda en el turmell, especialment en el tendó d’Aquil·les, augmenta la tensió sobre la fàscia plantar. Això pot provocar que la fàscia es sobrecarregui amb més facilitat, ja que el peu no es pot moure de manera òptima durant activitats com caminar o córrer.

Per aquest motiu, durant una valoració pot ser important comprovar la mobilitat del turmell i el funcionament de la musculatura dels bessons i del soli.

Les persones amb sobrepès o obesitat tenen una probabilitat més gran de desenvolupar fascitis plantar a causa de l’excés de pressió que el pes corporal genera sobre la fàscia plantar. Aquest factor és encara més rellevant en persones sedentàries que no fan activitat física per equilibrar la càrrega al peu.

No obstant això, aquest és només un dels diferents factors que poden intervenir i s’ha de valorar conjuntament amb l’activitat física, la força i les característiques de cada persona.

Córrer, especialment sobre superfícies dures o fer-ho en excés sense un entrenament o una tècnica adequats, implica molta tensió a la fàscia plantar. Això és encara més problemàtic en persones que augmenten sobtadament la intensitat o la durada de la seva activitat física, ja que el risc de sobrecàrrega pot augmentar especialment quan incrementem de manera brusca la distància, la freqüència, la intensitat o el desnivell sense permetre que els teixits s’adaptin progressivament.

Les professions en què es requereix estar dempeus durant llargues hores o aixecar pesos pesats, com en treballs de construcció o en fàbriques, augmenten el risc de desenvolupar fascitis plantar. La pressió constant a la planta del peu pot irritar la fàscia i desencadenar la inflamació.

Això no significa que estar dret hagi de provocar necessàriament una fascitis plantar, però pot convertir-se en un factor rellevant quan es combina amb altres elements.

El peu pla (quan l’arc del peu està aplanat) i el peu pronat (quan el peu s’inclina cap a dins en caminar) afecten la distribució del pes sobre el peu. Això pot generar una càrrega extra sobre la fàscia plantar, predisposant les persones a patir aquesta afecció.

Una musculatura dèbil a la cama, especialment als músculs del panxell, pot causar un desequilibri en la distribució del pes i augmentar la pressió sobre la fàscia plantar. La falta de força també pot afectar la capacitat del peu per absorbir adequadament els impactes en caminar o córrer.

El calçat pot influir en la manera com el peu rep i distribueix les càrregues. Canviar de manera brusca a un calçat amb unes característiques molt diferents de les habituals pot exigir una adaptació més gran de la fàscia plantar.

També pot augmentar la sobrecàrrega utilitzar un calçat molt desgastat o poc adequat per a l’activitat que realitzem.

Els símptomes de la fascitis plantar poden ser varis, tot i que el més habitual és un dolor agut en la zona interna del peu.

La clínica és dolor en la planta del peu i en la part inferior del taló, sol ser més intens en els primers passos del matí o després d’un període d’inactivitat física o repòs, augmenta amb la bipedestació prolongada o amb activitats que requereixen carregar pesos.

En l’exploració física, el pacient nota dolor quan es palpa la regió inferior del taló, la regió anteromedial del calcani i/o al llarg de la fàscia plantar. El dolor s’incrementa amb la dorsiflexió forçada del peu i els dits, amb l’extensió del genoll al tensar l’aponeurosi plantar i en caminar sobre les puntes dels dits.

Habitualment, la fascitis plantar presenta un patró força característic i la intensitat del dolor pot variar considerablement entre pacients:

• Dolor a la part inferior o interna del taló.
• Més dolor durant les primeres passes en llevar-se al matí.
• Molèsties en començar a caminar després d’haver estat assegut o en repòs.
• Dolor que pot disminuir inicialment en començar a moure’s i tornar a augmentar després de caminar o estar molta estona dret.
• Sensibilitat en pressionar determinades zones pròximes a la inserció de la fàscia al taló.
• Molèsties en estirar la planta del peu o portar els dits cap amunt.

El diagnòstic de la fascitis plantar generalment es realitza mitjançant un examen físic en què s’observa dolor a la part inferior del peu i a la zona de la fàscia plantar.

Durant l’exploració es poden analitzar diferents aspectes:

• La localització del dolor.
• La mobilitat del peu i del turmell.
• La força de la musculatura del peu i de la cama.
• La tolerància a la càrrega.
• La manera de caminar o realitzar determinats moviments.
• Els canvis recents en l’esport, la feina o l’activitat física.

En alguns casos, es poden fer radiografies o ecografies per assegurar-se que no hi hagi altres afeccions, com l’esperó calcani, que sovint s’associa amb aquesta patologia.

• Esperó calcani: és una calcificació en la inserció de la fàscia en l’àmbit del calcani, com un garfi. El que provoca dolor no és l’esperó, sinó la inflamació de la fàscia. Es diagnostica amb una radiografia o una ecografia.
• Disfunció neural: els tests neurals explorats són negatius. Relacionat amb alguna radiculopatia de la columna lumbar, per exemple, un bloqueig a les lumbars baixes.

Per al tractament de la fascitis plantar hi ha múltiples tècniques que els fisioterapeutes podem aplicar. La clau no és únicament actuar sobre la zona dolorosa, sinó analitzar quins factors poden estar provocant o mantenint la sobrecàrrega.

A Fisiob, dividim els tractaments en tractament actiu, que el pacient pot realitzar al seu propi domicili per gestionar la simptomatologia, i tractament passiu, aplicat per un equip de fisioterapeutes especialitzats.

El tractament actiu té un paper important perquè permet millorar progressivament la capacitat del peu i de la cama per suportar càrrega.

Entre les estratègies que es poden utilitzar trobem:

• En fases agudes, s’ha demostrat que la crioteràpia és una eina de gran ajuda; els cilindres congelats (una ampolla d’aigua congelada, per exemple) són una molt bona opció. La forma de fer aquest exercici és situar el peu per sobre el cilindre i fer-lo rodar amb una lleugera pressió, proporcionant així un suau criomassatge. És recomanable aplicar-lo abans i després dels exercicis.
• Estirament de la fascia plantar i del tendó d’Aquil·les mitjançant l’estirament del tríceps sural (bessons i soli).
• En fase no aguda, un programa d’exercicis excèntrics dels gastrocnemis per estimular la creació de fibres musculars en sèrie i allargar el múscul.

Depenent de la valoració, el fisioterapeuta pot utilitzar diferents tècniques com a complement de l’exercici i de l’adaptació de càrregues:

• Tractament del PGM de l’abductor del primer dit mitjançant teràpia manual o tècnica invasiva (punció seca).
• El massatge profund, en petits moviments circulars sobre l’àrea afectada és una altra bona tècnica que millora la reabsorció de l’edema i redueix l’espasme muscular. Com a fisioterapeutes podem ensenyar aquesta tècnica al pacient perquè la faci de manera d’autotractament, diàriament i durant 5-10 minuts fins que els símptomes desapareixen o disminueixen.
• L’aplicació d’un embenat específic per a aquesta patologia és de gran ajuda per reduir la simptomatologia i distribuir millor la càrrega de la planta del peu. Molts fisioterapeutes opten per l’ús de kinesiotape.

Caminar amb fascitis plantar no hauria de suposar cap problema. No obstant, en els casos en els quals el pacient té molt dolor, podem trobar-nos en canvis amb la mecànica de caminar, sigui perquè coixeja o perquè camina de puntetes.

Per això, les nostres recomanacions per caminar amb fascitis plantar són les següents:

• Començar a poc a poc en terrenys fàcils, sense pujades ni pedres.
• Evitar caminar descalç, tampoc a casa.
• Buscar un moviment natural, sense forçar el fet de caminar.

Seguir aquestes indicacions ens ajudarà a evitar sobrecàrregues en altres parts del peu, com poden ser els dits o el taló.

Prevenir la fascitis plantar és clau per evitar que el dolor es torni crònic.

Aquí tens alguns consells útils per reduir el risc de patir aquesta afecció:

• Fes servir calçat adequat: Assegura’t de portar sabates amb bon suport i amortiment. Evita les soles toves o el calçat sense suport.
• Gestiona els períodes prolongats de càrrega: introdueix descansos o variacions d’activitat quan sigui possible si passes moltes hores dret.
• Evita el sobreús: si practiques esports d’alt impacte, alterna’ls amb exercicis de baix impacte com nedar o anar amb bicicleta.
• Augmenta progressivament l’activitat: evita canvis bruscos de volum, intensitat o freqüència, especialment en córrer o començar un esport nou.
• Realitza estiraments regularment: Estirar la musculatura posterior de la cama, la fàscia plantar i els músculs posteriors de la cama pot ajudar a reduir la tensió i prevenir el dolor.
• Mantén un pes saludable: L’excés de pes augmenta la pressió sobre els peus i pot contribuir al desenvolupament de la fascitis plantar.
• Enforteix el peu i el turmell: millorar la capacitat muscular pot ajudar el cos a tolerar millor les càrregues habituals.
• Utilitza plantilles ortopèdiques: les plantilles personalitzades ajuden a distribuir millor el pes sobre el peu i poden alleujar el dolor.
• Fes servir plantilles ortopèdiques: Les plantilles personalitzades ajuden a distribuir millor el pes sobre el peu i poden alleujar el dolor.
• Presta atenció als primers símptomes: adaptar temporalment una activitat pot evitar que una sobrecàrrega continuï augmentant.

Els exercicis per a la fascitis plantar s’han de seleccionar segons els símptomes, la mobilitat i les necessitats de cada persona. No existeix un únic exercici adequat, la clau està a adaptar la sessió a cada pacient.

Els exercicis que més recomanem des de Fisiob són:

• Exercici amb corró: El primer exercici que recomanem per a la fascitis plantar té com a objectiu relaxar la zona de la fàscia. Col·locarem un objecte cilíndric a terra i hi recolzarem la planta del peu a sobre, fent-lo girar com si fos un corró.
• Exercici amb banda elàstica: Aquest exercici ens anirà molt bé per estirar la fàscia. Col·loquem una banda elàstica a la planta del peu, la subjectem pels dos extrems amb les mans i estirem per provocar un moviment de flexió.
• Exercici de tovallola: El tercer exercici ens ajudarà a enfortir la musculatura del peu. Posem el peu a sobre d’una tovallola i, amb els dits, l’agafem i l’estirem cap a nosaltres. Repetim l’acció diverses vegades.

Tots aquests exercicis han de fer-se sota supervisió d’un professional. A la nostra clínica de fisioteràpia a Barcelona, concretament al barri de Les Corts, tenim un grap equip preparat per ajudar-te.

El temps de recuperació pot variar considerablement d’una persona a una altra. En aquest procés, influeixen factors com:

• El temps que fa que existeix el problema.
• La intensitat de les molèsties.
• Les activitats quotidianes.
• Les càrregues esportives.
• La capacitat del peu per tolerar l’esforç.
• La resposta al tractament.

Algunes persones poden notar una millora progressiva en poques setmanes. En altres casos, la recuperació es pot prolongar durant diversos mesos. Per aquest motiu, més que centrar-nos únicament en una data, hem de valorar l’evolució del dolor, la capacitat per caminar o córrer i la tolerància del peu a esforços cada vegada més grans.

És recomanable sol·licitar una valoració quan:

• El dolor és intens o limita les activitats habituals.
• Les molèsties continuen empitjorant.
• El problema reapareix contínuament.
• No existeix una millora progressiva tot i modificar les activitats que provoquen molèsties.
• Apareix formigueig o pèrdua de sensibilitat.
• El dolor obliga a modificar clarament la manera de caminar.
• Els símptomes apareixen després d’un traumatisme.

Una valoració especialitzada permet estudiar si els símptomes són compatibles amb una fascitis plantar i quins factors poden estar relacionats amb la sobrecàrrega.

A Fisiob realitzem una valoració individual per analitzar els símptomes i poder dur a terme una valoració completa que ens ajudi a determinar el procediment més adequat per a cada pacient.

A partir d’aquesta valoració, plantegem un tractament personalitzat. Aquest pot combinar exercici terapèutic, teràpia manual, adaptació de càrregues i altres tècniques de fisioteràpia segons les necessitats de cada pacient.

No només t’ajudarem a reduir el dolor. Volem ajudar-te a recuperar progressivament la capacitat del peu per caminar, treballar o tornar a practicar esport amb normalitat.

Si encara tens dubtes sobre la fascitis plantar, a continuació resolem algunes de les preguntes més freqüents sobre els seus símptomes, el tractament, l’ús de plantilles i la tornada progressiva a l’activitat física.

No. Tot i que poden aparèixer relacionats, la fascitis plantar i l’esperó calcani són problemes diferents.

L’esperó calcani és una formació òssia que pot aparèixer al calcani i observar-se mitjançant una radiografia. No obstant això, tenir un esperó no significa necessàriament sentir dolor, ja que hi ha persones que el presenten sense experimentar cap símptoma.

Per aquest motiu, la presència d’un esperó s’ha de valorar juntament amb els símptomes, l’exploració del peu i les característiques de cada pacient.

No sempre que existeix un dolor localitzat al taló correspon a una fascitis plantar. Hi ha altres alteracions que poden provocar símptomes similars: problemes nerviosos, tendinopaties, lesions òssies o altres alteracions musculoesquelètiques.

Alguns símptomes també poden indicar que és necessari realitzar una valoració més específica:

• Formigueig o pèrdua de sensibilitat.
• Dolor intens durant la nit.
• Dolor que apareix després d’un traumatisme.
• Molèsties que no segueixen el patró habitual d’una fascitis plantar.

Per això, si existeixen dubtes sobre l’origen del dolor, és important realitzar una valoració professional abans d’iniciar un tractament.

Les plantilles poden resultar útils en determinats pacients per modificar o distribuir millor les càrregues que rep el peu, però no s’haurien de considerar per si soles la solució a una fascitis plantar.

A més, no totes les persones necessiten el mateix tipus de plantilla. La seva utilització s’ha de valorar tenint en compte diferents factors: la manera de recolzar el peu, les activitats que realitza el pacient, els seus símptomes i la resta de factors detectats durant la valoració.

Depèn de les característiques i necessitats de cada persona. Una plantilla personalitzada no ha de ser necessària en tots els casos de fascitis plantar.

Abans de decidir quina opció utilitzar, és recomanable valorar determinats aspectes: com funciona el peu, on apareixen les molèsties i quin tipus d’activitat realitza la persona. L’objectiu és escollir la solució més adequada per a cada cas i no utilitzar una plantilla únicament per la presència de dolor al taló.

Les fèrules nocturnes poden ser una opció en determinats pacients. Són especialment recomanables quan existeix dolor persistent durant les primeres passes del matí. Tot i així, no són necessàries en tots els casos, per la qual cosa el seu ús s’ha de valorar segons els símptomes i l’evolució de cada pacient.

La funció de les fèrules nocturnes és mantenir el peu i la musculatura posterior de la cama en una posició determinada mentre dormim. Això ens ajudarà a evitar que aquestes estructures romanguin completament relaxades durant moltes hores.

Depèn de la intensitat del dolor i, sobretot, de com respon el peu durant i després de l’entrenament.

Si córrer provoca un dolor important, modifica la tècnica de carrera o fa que les molèsties augmentin clarament després de l’exercici, pot ser recomanable reduir temporalment el volum d’entrenament.

En alguns casos també pot ser útil substituir part de les sessions per activitats de menor impacte mentre es recupera progressivament la capacitat del peu per suportar càrrega.

La tornada al running s’ha de realitzar de manera progressiva. Abans de recuperar el volum habitual d’entrenament, és important que el peu toleri correctament les activitats quotidianes i càrregues cada vegada més grans.

Durant aquest procés es poden revisar aspectes com:

• El quilometratge setmanal.
• La intensitat dels entrenaments.
• Els desnivells.
• La superfície sobre la qual correm.
• Els canvis recents de calçat.
• La resposta del peu després de cada sessió.

La progressió s’ha d’adaptar a cada corredor i a l’evolució dels seus símptomes, evitant augmentar diverses variables de l’entrenament al mateix temps.