TROCANTERITIS: QUÈ ÉS I COM ES CURA?

Llegeix el nostre article i descobreix-ho tot sobre la trocanteritis: què és, quines són les seves causes i símptomes més comuns, quin tractament és el més recomanable i quins exercicis de fisioteràpia es recomanen per tractar-ne la recuperació.

La trocanteritis, també coneguda com a síndrome dolorosa del trocànter major (GTPS per les seves sigles en anglès), és un conjunt de patologies que afecten la part lateral del maluc. Aquestes patologies poden ser bursitis, síndrome cutani femoral lateral, síndrome de fàscia lata o maluc en molla, entre altres.

Aquests problemes són de gravetat important, ja que impossibiliten accions molt quotidianes com tombar-se d’un costat del maluc o caminar. Per això, és important un diagnòstic ràpid i un programa de recuperació adequat per tractar la trocanteritis.

La trocanteritis pot provocar-se per diverses causes tant mecàniques com fisiològiques. Algunes de les causes més comunes de la trocanteritis poden ser:

• Traumatismes o cops directes a la zona: això pot provocar un dany a la bursa trocantèrica o a les estructures circumdants i ocasionar inflamació, dolor i dificultat en la mobilitat. En alguns casos, el traumatisme no pot ocasionar dolor directe, però amb el temps la inflamació pot empitjorar i desencadenar una trocanteritis crònica.

• Manca de força muscular: els músculs que envolten el maluc, com poden ser els glutis i els abductors, són imprescindibles per garantir l’estabilitat i moviment d’aquesta zona. No obstant això, quan aquests estan dèbils o descompensats, altres estructures poden sotmetre’s a una pressió més gran i les articulacions o teixits tous poden sobrecarregar-se.

• Cirurgies de maluc: una cirurgia com una artroscòpia o un reemplaçament de maluc pot afectar el funcionament normal del maluc, ja que pot alterar-ne la biomecànica i augmentar la fricció o pressió sobre els teixits de la zona.

• Asimetria en la longitud de les cames: quan una cama és més llarga que l’altra pot generar una distribució desigual del pes corporal i provocar una sobrecàrrega als músculs i tendons del maluc.

• Obesitat: l’excés de pes provoca una pressió addicional sobre les articulacions, especialment dels malucs, que han de suportar una càrrega més gran. A més, pot afectar la manera de caminar, córrer o fer moviments repetitius.

Encara que no totes les persones amb aquestes causes poden arribar a desenvolupar la trocanteritis, si estàs vivint o has viscut alguna d’aquestes causes o identifiques algun factor de risc, és important estar alerta per diagnosticar-la de forma precoç.

Els símptomes més habituals de la trocanteritis són el dolor a la zona lateral del maluc afectat i fins i tot inflamació local a la zona del trocànter. També podem patir debilitat i pèrdua de força a causa del dolor, dolor lumbar o fins i tot sentir un augment de la temperatura a la zona afectada. Els símptomes més comuns que poden presentar-se són:

• Dolor a la zona lateral del maluc: és el principal símptoma de la trocanteritis. El dolor es localitza a la zona lateral del maluc, just a l’àrea del trocànter major, i és un dolor constant, sobretot quan es realitzen alguns moviments.

• Inflamació local a l’àrea del trocànter: la inflamació de la zona afectada és un altre símptoma molt comú. La inflamació provoca que la bursa trocantèrica s’inflami a causa de la irritació per sobreús, traumatisme o desequilibri als músculs del maluc.

• Debilitat i pèrdua de la força muscular: els músculs al costat del maluc sovint perden força i presenten problemes per caminar, tenir estabilitat i fins i tot generen fatiga ràpida durant l’activitat física.

• Dolor lumbar: moltes persones experimenten dolor lumbar, a la part baixa de l’esquena, a causa de la compensació postural que fan per evitar el dolor del maluc.

• Rigidesa articular: moltes persones presenten dificultat per moure’s al matí o després d’estar molt temps en una mateixa posició. Aquesta rigidesa i dificultat de moviment pot anar acompanyada de dolor o inflamació.

• Estiraments: permeten millorar la flexibilitat i eliminar la rigidesa de la zona.

• Exercicis de força: enfortir els músculs i la zona lumbar és imprescindible per al procés de recuperació, ja que ajuda a obtenir més estabilitat, reforçar els músculs i restaurar la biomecànica normal.

• Diatèrmia o tecarteràpia: a partir d’un corrent elèctric es genera calor profunda en els teixits afectats, alleujant el dolor, reduint la inflamació i millorant la circulació sanguínia de la zona.

Amb aquests tractaments, la majoria de pacients amb trocanteritis poden recuperar-se completament. Tot i així, sempre hi ha casos en què cal una intervenció quirúrgica, que pot ser de dos tipus:

• Cirurgia endoscòpica: aquesta intervenció es fa amb l’ajuda d’un artroscopi i una incisió de pocs centímetres que pot eliminar qualsevol teixit inflamat o danyat, com un teixit cicatricial o bursa inflamada.

• Cirurgia oberta: és l’últim recurs i es fa quan els altres tractaments no han tingut èxit en la recuperació. Implica una recuperació més lenta i cicatrius de més grandària.

A Fisio B, comptem amb fisioterapeutes especialitzats que poden dissenyar un programa d’exercicis adaptat a cada cas de trocanteritis. Si tens dubtes sobre com començar, no dubtis a consultar els nostres serveis de fisioteràpia a Barcelona.

Un factor clau per a la recuperació de la trocanteritis és mantenir una rutina saludable d’exercicis que s’adaptin a les necessitats de cada pacient per reduir el dolor, millorar la mobilitat de la zona i enfortir els músculs i tendons. Aquests exercissis de fisioteràpia permeten accelerar la recuperació i evitar que s’agreugi el problema.

Tot i que la trocanteritis limita certes activitats físiques, no has d’estar inactiu completament. Molts exercicis de fisioteràpia t’ajudaran a alleujar el dolor i millorar la funció del maluc, com la natació, els estiraments o exercicis de pilates.

Els exercicis per alleujar el dolor de trocanteritis ajuden a enfortir la musculatura del maluc, millorar la mobilitat i reduir la inflamació. Alguns exemples inclouen estiraments suaus i exercicis isomètrics de força per evitar sobrecarregar la zona afectada.

Alguns exercicis i activitats s’han d’evitar en cas de tenir trocanteritis, ja que poden agreujar el problema empitjorant la inflamació i, en conseqüència, el dolor. A continuació, en detallem alguns:

• Córrer o qualsevol activitat que impliqui saltar

• Anar en bicicleta

• Màquines o pes lliure al gimnàs

• Squats / Sentadilles

Altres recomanacions inclouen evitar recolzar-se massa sobre la cama amb dolor durant períodes prolongats, no romandre gaire temps en la mateixa postura i evitar l’aplicació de calor mentre la zona està inflamada.

Descobreix a continuació tot sobre la trocanteritis i els dubtes més habituals dels usuaris sobre aquest tractament:

Segons la gravetat de la lesió, el simple fet de caminar pot ser perjudicial per a la recuperació. Per això, recomanem visitar un especialista al nostre centre de fisioteràpia a Barcelona per obtenir un diagnòstic personalitzat.

Depèn de la gravetat. En casos lleus, amb repòs relatiu i tractament conservador, pot millorar en 2-4 setmanes. En casos més greus, el procés pot allargar-se mesos.

Alguns consells: evitar sofàs o cadires baixes, tenir sempre els peus al terra o sobre un tamboret, no seure a les vores, evitar que els genolls estiguin per sobre del maluc, mantenir maluc-genolls-peus alineats i no creuar les cames.

Sí, amb diagnòstic i tractament adequat la majoria de persones es recuperen totalment.

Es recomana aplicar fred per reduir la inflamació i el dolor. El calor sol empitjorar la inflamació. Mai aplicar el gel directament sobre la pell: embolica’l amb un drap.

Evita activitats d’alt impacte com córrer, saltar o bicicleta. Activitats de baix impacte com natació, estiraments suaus o pilates poden ser beneficioses, sempre amb supervisió professional.

Mantenir una musculatura forta al maluc, evitar postures prolongades i fer estiraments regularment ajuda a prevenir-la.

A Fisio B, oferim un enfocament personalitzat per accelerar la recuperació de la trocanteritis, combinant tècniques avançades amb exercicis específics per a cada pacient.