COM PREVENIR I TRACTAR LA BURSITIS SUBACROMIAL?

Pateixes dolor d’espatlla en elevar el braç o fer moviments repetitius? La bursitis subcoracoïdea i la bursitis subacromial són lesions freqüents que afecten les bosses sinovials de l’espatlla, causant inflamació, debilitat i pèrdua de mobilitat. Aquestes patologies solen estar relacionades amb el sobreús, la mala postura o l’envelliment, i requereixen un enfocament terapèutic individualitzat.

En aquest article t’expliquem què és cada tipus de bursitis, quines són les seves causes i símptomes, i com la fisioteràpia per a la bursitis subacromial pot ajudar-te a recuperar la funcionalitat de l’espatlla de manera segura i efectiva.

La bursitis subacromial és una inflamació de la bursa subacromial, una bossa que es troba entre l’os acromi i els tendons del maneguet dels rotadors. La seva funció principal és reduir la fricció entre aquestes estructures durant el moviment de l’espatlla. Quan aquesta bursa s’inflama, es redueix l’espai subacromial, cosa que provoca dolor, compressió i limitació de moviment.

També es pot veure afectada la bursa subacromial subdeltòidea, que actua d’amortidor entre els tendons i el múscul deltoide, contribuint a la mobilitat suau de l’espatlla.

Hi ha diferents tipus de bursitis:

• Bursitis subacromial: és la més freqüent i la que més s’inflama. Es troba cobrint els tendons del maneguet dels rotadors a l’espatlla. Els tendons se situen sota l’acromi, l’os més lateral de l’escàpula. El dolor principal d’aquest tipus de bursitis apareix quan l’espatlla s’eleva o es rota. També pot generar dolor sense realitzar moviments.
• Bursitis subdeltòidea: es troba en la profunditat del múscul deltoide, disminueix la fricció i permet el moviment d’abducció de l’espatlla. Principalment es produeix pel sobreús del múscul supraespinós, ja que el tendó passa per sobre de la bursa quan es realitzen moviments de separació del braç durant un llarg període de temps.
• Bursitis subcoracoïdea: és la inflamació de la bursa que cobreix els tendons del maneguet dels rotadors de l’espatlla per sota de l’acromi. S’encarrega d’evitar la fricció entre el coracobraquial, el subescapular i el cap curt dels tendons del bíceps, cosa que permet la rotació interna i externa de l’espatlla.
• Bursitis subescapular: es troba entre el múscul subescapular i l’escàpula, evitant així la fricció entre les estructures i facilitant el moviment de rotació interna.

La bursitis subacromial pot originar-se per diverses causes, com ara un sobreesforç, moviments repetitius, males postures o la realització de força excessiva amb un gran pes. També pot aparèixer per gestos continus durant llargs períodes que generen fricció a la bursa, provocant inflamació i dolor.

A més, existeixen factors genètics, com una forma de l’acromi més angulada, que incrementen el frec amb els tendons del maneguet dels rotadors i afavoreixen l’aparició de la bursitis. L’augment del gruix dels tendons pot derivar en inflamació tendinosa i tendinitis, agreujant el quadre clínic.

Altres factors de risc inclouen l’edat avançada, inflamacions cròniques, debilitat muscular i alteracions en la producció de col·lagen, que poden desembocar en tendinosi. En alguns casos, la bursitis pot estar associada a la tendinitis calcificada, que provoca un major frec, inflamació i dolor en l’articulació, especialment si el dipòsit de calci es trenca.

La bursitis subacromial també pot desencadenar-se per diverses causes associades, que augmenten el risc d’inflamació a la bursa:

• Envelliment: A mesura que avancem en edat, la probabilitat de patir bursitis per sobrecàrrega o traumatismes augmenta, a causa de la degeneració natural dels teixits i una menor capacitat de recuperació.
• Traumatismes, cops o impactes: Aquestes lesions poden danyar la bursa, iniciant un procés inflamatori que provoca dolor i limitació a l’espatlla.
• Alteracions posturals: La pressió mecànica sobre la bursa subacromial incrementa si l’espai subacromial es redueix (pinçament subacromial), afavorint la inflamació i el dolor.
• Malalties inflamatòries i sistèmiques: Condicions com l’artritis reumatoide, l’artritis psoriàsica, l’espondilitis anquilosant o infeccions poden afectar la salut de la bursa, generant bursitis i afectant la funció de l’espatlla.

moviments com aixecar el braç per sobre del cap. El dolor sol intensificar-se en elevar el braç per sobre del cap o durant moviments repetitius de l’espatlla.

En casos greus, l’esquinçament del tendó pot causar immobilització parcial de l’espatlla i limitar-ne significativament la mobilitat. Els símptomes associats al síndrome subacromial inclouen sensibilitat, inflamació, disminució de l’amplitud de moviment i debilitat muscular a l’espatlla.

El dolor per bursitis subacromial sol iniciar-se com una molèstia lleu i pot intensificar-se amb certs moviments del braç.

Els principals símptomes que indiquen una possible lesió a l’espatlla són:

• Dolor en aixecar el braç per sobre del cap.
• Molèsties nocturnes que dificulten el son, especialment quan es recolza el costat de l’espatlla afectada.
• Restricció de moviment causada pel dolor.
• Debilitat muscular de en el braç afectat.
• Inflor lleu a l’articulació de l’espatlla.

Els símptomes poden manifestar-se de manera aguda o desenvolupar-se de manera progressiva al llarg del temps, tornant-se crònics si no es tracten adequadament. Quan el dolor es prolonga, tendeix a intensificar-se i pot irradiar cap al braç, com a conseqüència de la inflamació persistent de la bursa subacromial.

Per a un tractament adequat de la bursitis subacromial, és fonamental mantenir l’espatlla en repòs inicial, utilitzant un cabestrell per evitar moviments bruscos i aixecar el braç per sobre de l’espatlla.

Un cop el dolor disminueix i es recupera la mobilitat, és essencial iniciar un programa de fisioteràpia per enfortir els músculs del maneguet dels rotadors. Aquests exercicis ajuden a restablir l’equilibri muscular i a reduir el pinçament subacromial durant els moviments per sobre del cap.

En casos de dolor intens, el metge pot recomanar antiinflamatoris o, en ocasions, injeccions de corticosteroides a l’espai subacromial per disminuir la inflamació i el dolor.

Quan hi ha un esquinçament significatiu o el tractament conservador no és suficient, pot ser necessària la cirurgia per extirpar l’excés d’os a l’acromi, ampliant l’espai subacromial i evitant el pinçament en elevar el braç.

Després del tractament, generalment es manté l’ús del cabestrell durant 2 o 3 setmanes. La recuperació sol ser ràpida, permetent que el pacient reprengui les seves activitats normals el segon o tercer mes.

Tanmateix, en casos que requereixen reparació del maneguet dels rotadors, la rehabilitació és més prolongada. El procés inclou kinesioteràpia durant 2 a 3 mesos posteriors a la cirurgia, seguida d’exercicis progressius d’enfortiment muscular durant un període total de 3 a 6 mesos per assegurar una recuperació completa i funcional.

Per a un tractament adequat de la bursitis subacromial, és fonamental mantenir l’espatlla en repòs inicial, utilitzant un cabestrell per evitar moviments bruscos i aixecar el braç per sobre de l’espatlla.

Un cop el dolor disminueix i es recupera la mobilitat, és essencial iniciar un programa de fisioteràpia per enfortir els músculs del maneguet dels rotadors. Aquests exercicis ajuden a restablir l’equilibri muscular i a reduir el pinçament subacromial durant els moviments per sobre del cap.

En casos de dolor intens, el metge pot recomanar antiinflamatoris o, en ocasions, injeccions de corticosteroides a l’espai subacromial per disminuir la inflamació i el dolor.

Quan hi ha un esquinçament significatiu o el tractament conservador no és suficient, pot ser necessària la cirurgia per extirpar l’excés d’os a l’acromi, ampliant l’espai subacromial i evitant el pinçament en elevar el braç.

Després del tractament, generalment es manté l’ús del cabestrell durant 2 o 3 setmanes. La recuperació sol ser ràpida, permetent que el pacient reprengui les seves activitats normals el segon o tercer mes.

Tanmateix, en casos que requereixen reparació del maneguet dels rotadors, la rehabilitació és més prolongada. El procés inclou kinesioteràpia durant 2 a 3 mesos posteriors a la cirurgia, seguida d’exercicis progressius d’enfortiment muscular durant un període total de 3 a 6 mesos per assegurar una recuperació completa i funcional.

A continuació et donem alguns consells pràctics per evitar la bursitis subacromial:

• Realitzar descansos i pauses actives regulars durant tasques repetitives per reduir la tensió a l’espatlla.
• Interromp freqüentment moviments repetitius i monòtons per evitar la sobrecàrrega contínua.
• Practica exercicis físics enfocats per enfortir.
• Els músculs de l’espatlla i l’esquena, millorant l’estabilitat i el suport articular.
• Evitar tenir l’espatlla immobilitzada en períodes de temps prolongats per prevenir rigidesa i debilitat.
• No facis càrregues pesades amb un sol braç; reparteix el pes per evitar sobrecarregar un costat.
• Suspèn qualsevol activitat que causi dolor a l’espatlla per evitar agreujar la inflamació.

A FisioB t’ajudem a corregir la postura i et guiem en la realització d’exercicis i tècniques de fisioteràpia personalitzades per prevenir la bursitis subacromial o alleujar el dolor en cas que ja existeixi.

Vols prevenir o tractar la bursitis subacromial de manera efectiva? Posa’t en contacte amb nosaltres avui mateix per a una valoració personalitzada i comença el teu camí cap a una espatlla sense dolor.

Truca’ns al 627 724 417, escriu-nos a info@fisiob.com o visita’ns a Les Corts, Barcelona.