TRAIL RUNNING: PRINCIPALS LESIONS I CAUSES

“M’han comentat que córrer per muntanya suposa més risc de lesió, és veritat?”

Sovint, són molts els pacients que em fan aquesta pregunta. Uns senten la necessitat de canviar del tipus de carrera, deixant de banda l’asfalt per la terra irregular de la muntanya, altres simplement per curiositat. La meva resposta sempre és la mateixa: “tot depèn de l’entrenament i manteniment que es porti a terme, però cada disciplina té les seves lesions més comunes i se les ha de tenir en compte”. En aquest post, parlarem de Trail Running o carrera de muntanya i les seves lesions més prevalents. Comencem!

QUÈ ÉS EL TRAIL RUNNING?

El Trail Running o carrera de muntanya és un tipus de “running” que consisteix a córrer fora de pista, per senders de muntanya, camins secundaris o altres zones que, tot i que no es puguin considerar muntanya, es desenvolupen en la natura i el seu recorregut té un màxim del 20% d’asfalt, on molt sovint es puja i baixa contínuament. La classificació de carreres de trail running es basa en la seva longitud, d’acord amb les següents distàncies:

– Trail: fins als 42 quilòmetres.
– Ultra Trail: més de 42, amb tres subcategories:
– Ultra Trail Mig (M): de 42 kms a 69 kms.
– Ultra Trail Llarg (L): de 70 kms a 99 kms.
– Ultra Trail Extra Llarg (XL): 100 quilòmetres o més.

Aquesta modalitat requereix un alt grau d’exigència física i mental, restringint així aquesta disciplina a persones sense entrenament específic i/o experiència. El terreny irregular i els desnivells pronunciats són característiques pròpies del Trail Running que augmenten el risc de patir una lesió.

A continuació adjuntem els següents enllaços d’interès:

http://www.i-tra.org/
http://www.ultratrails.com/ultras-internacionales/ranking-itra/
http://www.ultratrail-worldtour.com/

QUINES SÓN LES LESIONS MÉS PREVALENTS DEL TRAIL RUNNING?

En aquest post, hem obtingut les dades de les lesions més prevalents en el Trail Running del següent article: “Prevalence of Injury in Ultra Trail Running” (enllaç de l’article adjunt en format pdf.). Les lesions més prevalents són les següents segons l’estudi:

1. LUMBÀLGIA + ESCURÇAMENT DE LA MUSCULATURA ISQUIOTIBIAL

És una de les lesions més freqüents en aquesta modalitat. Això es pot deure al fet que durant la carrera en desnivell ascendent, el corredor inclina en tronc cap a la flexió, mantenint així una posició de compressió discal-vertebral en una acció dinàmica. Per altra banda, se sobreexigeix la musculatura isquiotibial de manera excessiva, generant un escurçament muscular i, a vegades, lesió.

2. COXÀLGIA I GONÀLGIA (DOLOR DE CINTURA I GENOLL)

Aquest tipus de lesions s’associen amb la realització de sessions dobles d’entrenament, mala execució de la tècnica de carrera per fatiga en la llarga distància o inexperiència i terreny inestable com els senders.

Entre els diagnòstics a destacar en l’àmbit del genoll trobem: síndrome de la cintilla iliotibial i lesió meniscal, que representen un percentatge important de les lesions en aquest esport.

3. LESIÓ ÒSSIA PER SOBREÚS O ESTRÈS MECÀNIC

En el teixit ossi existeix un equilibri entre la fatiga/trauma de repetició i l’activitat remodeladora d’aquest, la qual estimula la seva activitat mitjançant càrregues de baixa intensitat. La musculatura que rodeja aquest teixit ossi és l’encarregada de transferir aquestes càrregues a través de les forces que generen.

Quan les càrregues repetides són d’una intensitat més alta que l’activitat regeneradora del mateix os, ja que la musculatura no transfereix les forces de forma adequada, augmenta el risc de produir-se una lesió òssia. Segons aquest estudi, la tíbia és l’os que més estrès pateix en aquesta modalitat. Una de les causes pot ser la falta d’experiència en aquest esport segons apunta l’article.

4. ALTRES LESIONS

Tanmateix, existeixen més tipus de lesions, no menys importants que les mencionades anteriorment, com les mencionades en l’article: entorsis de turmell, tendinopatia Aquíl·lea, Neuràlgia de Morton o tendinopatia adductora.

S’ha de recalcar la importància que hem de donar al nostre cos a l’hora de practicar qualsevol mena d’activitat esportiva. És tan important l’entrenament, el descans o l’alimentació, com el tractament del teixit estressat/sobrecarregat o qualsevol classe de mal, per poder continuar sumant quilòmetres.