Tractament de la síndrome del lligament iliotibial

Has sentit parlar de la síndrome del lligament iliotibial o genoll del corredor? Amb l’auge de la pràctica del running a l’última dècada, moltes vegades sense preparació tècnica prèvia, han anat sorgint cada vegada més casos de pacients que pateixen aquesta patologia sovint entre corredors i ciclistes. 

En aquest article, t’expliquem de què tracta la síndrome del lligament iliotibial i et donem alguns consells per prevenir els seus símptomes i corregir aquesta lesió amb fisioteràpia esportiva.

El lligament iliotibial és un teixit connectiu que enllaça tota l’estructura musculoesquelètica que compren des del maluc fins al genoll. Més específicament, el lligament iliotibial s’inicia en la cresta ilíaca situada al maluc, es prolonga i descendeix per la part externa del múscul, denominat tensor de la fàscia lata, i arriba fins a l’articulació que creua el genoll per acabar a la part externa de la tíbia, coneguda com a tubercle de Gerdy.

La funció del lligament iliotibial és l’abducció, rotació (interna i externa), flexió i extensió del maluc i l’estabilització lateral i la rotació externa del genoll. Així mateix, també ajuda a flexionar el genoll quan aquest es troba doblegat en un angle superior a 30 graus o a estendre’l quan aquest es troba en un angle menor a 20 graus.

La síndrome del lligament iliotibial, també conegut com a genoll del corredor, és una lesió que molt sovint entre corredors de llarga distància i ciclistes que es desenvolupa progressivament degut a l’ús excessiu d’aquesta estructura muscular. El sobreesforç muscular que suposa aquest tipus d’esports va provocant una fricció continua de la fàscia lata en la part lateral del còndil femoral extern, arribant a causar dolor i inflamació en la part externa del genoll.

Tot i que hi ha diversos factors anatòmics que poden fomentar que es produeixi un frec entre la prominència externa del fèmur i el genoll, existeixen altres elements importants a tindre en compte que poden contribuir o agreujar aquesta lesió: iniciar la pràctica al running o el ciclisme sense preparació prèvia o suport d’un tècnic esportiu, entrenaments mal planificats, augmentar la distància de les carreres sense progressió o l’ús de calçat esportiu inadequat, entre altres.

En primer lloc, haurem de realitzar un diagnòstic del pacient per saber si practica habitualment esports com el running o el ciclisme, si ha entrenat excessivament o canviat el calçat, o si en les últimes setmanes ha patit algun tipus de caiguda, cop o lesió que pot haver causat el desenvolupament de la síndrome del lligament iliotibial. 

Una vegada localitzats els possibles factors que han provocat la lesió i després de realitzar una exploració exhaustiva de la zona a tractar, el fisioterapeuta decidirà aplicar el tractament de fisioteràpia més adequat i òptim per la recuperació del pacient.

Exercicis i estiraments pel lligament iliotibial

Els tractaments de fisioteràpia i fisioteràpia esportiva indicats per corregir la síndrome del lligament iliotibial inclouen estiraments i exercicis terapèutics com:

• Exercicis per enfortir les articulacions i l’estructura abductora del maluc, així com del múscul tensor de la fàscia lata i del gluti mig. 
• Estiraments per guanyar flexibilitat i capacitat de rotació de les articulacions del maluc i el genoll.
• Exercicis per millorar el control i estabilització del genoll, turmell i maluc.
• Exercicis per treballar l’abdomen inferior i el sòl pelvià que ajuden a millorar l’estabilitat del maluc.
• Exercicis i estiraments per treballar la mobilitat global de les extremitats inferiors.

A part de la recuperació mitjançant fisioteràpia, també serà necessari aplicar gel, calor i altres mètodes per a reduir la inflamació i a vegades s’hauran d’elaborar plantilles a mida pels peus que ajuden a corregir el punt al córrer (pronador o supinador), o corregir la planificació dels entrenaments per tornar de forma progressiva i segura a l’activitat física, tot això sempre sota la supervisió professional.

A les consultes del centre de fisioteràpia FisoB realitzem sovint tractaments per corregir la síndrome del lligament iliotibial. Tal com passa amb altres tipus de lesions esportives, cada cas serà diferent, ja que cada pacient tindrà unes condicions físiques diferents i presenta un nivell de gravetat concret i per tant necessita un temps de recuperació específic en funció de la seva progressió.

Després de conèixer en profunditat les causes de la síndrome del lligament iliotibial, val la pena recalcar la importància de la prevenció per evitar desenvolupar aquesta lesió. Abans de començar cap activitat esportiva per primera vegada, sempre és recomanable consultar o entrenar amb un professional de la salut física que pugui iniciar-te correctament en la pràctica d’aquest esport.