TENDINITIS: QUÈ ÉS?

La tendinitis és un procés inflamatori agut en la inserció o cos del tendó, una tendinosis és una inflamació crònica i degenerativa del tendó i amb més probabilitat de rotura. Els dos processos cursen amb inflamació, però es diferencien en com es troba el teixit.

La tendinitis és la inflamació o irritació del tendó en la seva inserció. És un procés agut. Qulsevol tendó pot patir aquest procés.

La tendinits és multifactorial, però les causes més comuns són:

• Repetició o sobrecàrrega muscular.
• L’edat, ja que els tendons van perdent elasticitat.
• Calçat deficient i superfícies dures, implicant un major impacte.
• Mals hàbits posturales.
• Falta de repòs insuficient després d’una activitat física.
• Síndromes metabòlics (diabetis), malalties reumatoides, autoimmunes.

Podem patir tendinitis en diferents parts del cos. No obstant, hi ha alguns tipus que ja tenen el seu propi nom, com per exemple el colze de tennista, el colze de golfista…

El colze de tennista és una inflamació de la musculatura epicondílea de l’avantbraç (musculatura extensora de canell) que es produeix habitualment amb la pràctica d’esports amb raqueta (tennis, pàdel…), però també amb moviments repetitius (ús de tornavís…).

Com ja hem vist en l’article específic del colze de golfista, aquesta és una lesió que provoca dolor als músculs epitroclears, encarregats de la flexió de canell. Associats a esports com el golf, beisbol, entre d’altres. Ús repetitiu en treballs manuals.

La tendinitis aquil·liana és la inflamació que es produeix a la beina del tendó o al propi tendó d’Aquil·les en la seva inserció al calcani. Les causes poden ser diverses, degeneració a la zona, calcificacions, sobreús per esports com tennis, pàdel, running.

La tendinitis d’espatlla o maneguet dels rotatoris es produeix pel moviment excessiu del braç por sobre del cap. Esports com la natació, el tennis, … són moviments repetitius que comprimeixen aquesta zona.

La tendinitis de pota d’ànec es produeix per la inflamació dels tendons del semitendinós, el recte intern i el sartori, tres músculs que s’insereixen al genllo, però s’originen al maluc. És una lesió que es produeix per un excés de pressió al genoll, de manera que les persones amb sobrepès són molt propenses a patir-la, esports com corredors, tennis, pàdel… o el sobreús de l’articulació, una mala biomecànica a la pelvis pot provocar una desviació de càrregues al genoll.

Tot i que les anteriors són les més comuns, podem trobar-nos casos de tendinitis rotuliana de genoll, tendinitis al canell, tendinitis al peu, tendinitis als dits de la mà… Totes elles requeriran tractaments molt similars. A continuació, els veiem.

Els símptomes de la tendinitis acostumen a ser molt evidents:

• Mal al tendó al moure l’articulació afectada.
• Inflamació lleu o moderada del tendó.
• Augment a la palpació a la zona.
• Envermelliment
• Rigidesa de moviments a l’articulació afectada.

Si en tens algun d’ells i creus que pots patir tendinitis, et recomanem que visitis un especialista, com un fisioterapeuta, perquè pugui fer un bon diagnòstic de la lesió i recomenar-te el tractament adequat.

La tendinits és una inflamació del tendó i, per tant, l’objectiu principal serà reduir la inflamació i el dolor.

La primera recomanació que fem és tractar la lesió amb un especialista, com pot ser un fisioterapeuta. L’objectiu del tractament és aconseguir reduir la inflamació mitjançant tècniques manuals, tècniques osteopàtiques, descàrregues musculars, mobilitzacions, diatèrmia o radiofreqüència (Indiba)… Però la tècnica serà triada per un fisioterapeuta després d’una valoració. Aquest tractament el complementarem amb repòs i, si és possible, amb l’apliació de fred per reduir el dolor i la inflor.

Al ser el repòs una de les principals recomanacions per a recuperar-se d’una tendinitis, molta gent es pregunta si és bo caminar amb tendinitis de genoll o d’Aquil·les. La veritat és que una tendinitis no hauria de ser un problema per fer activitats quotidianes com caminar. No obstant, si el dolor ho fa impossible, el millor és visitar urgentment un especialista per a que pugui fer un diagnòstic clar de la gravetat de la lesió i proposar solucions.

A part de fer repòs i tractament amb un fisioterapeuta, hi ha alguns exercicis per a la tendinitis que ens poden ajudar a superar la lesió. Evidentment, els exercicis variaran molt depenent d’on tinguem la tendinitis. Veiem alguns exemples a continuació:

• Exercicis pendulars de Kodmann.
• Amb una corda elàstica, posem els braços perpendiculars a la paret, subjectant amb el braç no lesionat la corda per poder tirar amb el braç lesionat.
• Passar una cinta elàstica per un element estable i anclat al terra i agafar cada extrem amb un braç. Tibem d’ella amb els braços paral·lels al terra i sense desviar la trajectòria.

• Col·loquem l’avantbraç sobre una taula amb la mà i la pols fora d’ella i els movem cap avall i cap amunt diverses vegades. En pujar la mà, tanquem el puny i, en baixar-la, l’obrim.
• Amb la palmell de la mà cap avall, movem la pols d’un costat a l’altre mantenint cada posició uns 5 segons.
• Amb el braç estès cap endavant, flexionem la pols perquè els dits apuntin al terra. El mantenim entre 15 i 30 segons i tornem a la posició inicial. Ens podem ajudar amb l’altra mà.

• Squats amb els peus en paral·lel (evitar flexió de més de 90º).
• Asseguts en una cadira i amb els peus a terra, estirem la cama completament aixecant-la fins a 90º i tornem a la posició inicial.
• Lunge.

• Asseguts en una cadira, estenem la cama i fem que només el taló estigui en contacte amb el terra. Amb la mà, tibem del dit gros cap amunt i avall durant uns 15-20 segons.
• Asseguts al terra i amb les cames estirades, tirem de la punta del peu cap a nosaltres amb una goma elàstica o tovallola durant 15-30 segons.
• Davant d’una paret, col·loquem la cama inclinada cap a darrere, però amb tota la planta tocant el terra. Doblegant una mica l’altra cama, empenyem els malucs cap endavant.

• Asseguts en una cadira, estirem el braç cap endavant i apretem el puny durant uns 5-10 segons. El relaxem i repetim.
• Agafem una pilota d’escuma i l’apretem uns segons. Relaxem i repetim.
• Asseguts, recolzem el colze sobre la cama de la mateixa banda i fem el moviment de flexió del colze. Igual que si treballéssim la força de bíceps. Aquest exercici es pot fer amb o sense pesa.
• Mantenim els dits de la mà junts i col·loquem una goma elàstica al seu voltant. Separem els dits i els tornem a ajuntar sense que la banda es deslliuri.

La tendinitis calcificant és un tipus de tendinitis produïda pel dipòsit de sals càlciques en els tendons. No estan clares les causes de la tendinitis calcificant, però es relaciona amb trastorns metabòlics o amb processos artròsics o artrítics. La millor forma de detectar una tendinitis calcificant és a través de radiografies i ecografies.

El tractament d’una tendinitis calcificant pot variar molt segons els símptomes. En els casos més lleus, no cal tractament ja que gran part de la calç acaba sent absorbida i desapareixent amb el temps. En els casos on hi ha dolor intens, es pot tractar amb fred local durant 10-15 minuts. Si, d’aquesta manera, no aconseguim reduir el dolor, recomanem visitar un especialista perquè ens aconselli sobre els passos a seguir.