QUÈ ÉS UNA LUXACIÓ I COM TRACTAR-LA AMB FISIOTERÀPIA

Sofrir una luxació és molt més freqüent i probable del que creem. A vegades, només és necessari rebre un impacte en una extremitat mentre la tens en una mala posició, ja sigui una caiguda o un cop, o simplement fer un esforç extrem, per a provocar-nos una luxació en alguna de les nostres articulacions.

Amb la condició de prevenir possibles luxacions i per a aprendre a identificar-les quan les sofrim, avui aprofundim en què és una luxació, com es produeix i quin és el tractament per a revertir-la.

Els lligaments són bandes formades per teixit fibrós i la seva funció és unir els ossos amb els cartílags i amb les articulacions. Quan un lligament sofreix un sobreesforç es perd el contacte màxim de l’os en l’articulació donant lloc a una luxació o dislocació. A vegades, en produir-se una luxació, també poden produir-se altres lesions en el teixit musculoesquelètic com a esquinços, trencaments o fractures.

Les luxacions o dislocacions són lesions que es produeixen en els lligaments a causa d’una sobrecàrrega continuada o un traumatisme, i encara que poden donar-se en diferents articulacions, solen ser més freqüents en les extremitats superiors.

Les luxacions més comunes a les quals ens enfrontem en fisioteràpia són:

Una subluxació es produeix quan el trencament del lligament no s’acaba de completar, per la qual cosa l’os no se separa del tot de l’articulació i es queda parcialment fora de lloc. Encara que, habitualment l’os acabi tornant al seu lloc, el dolor i la inflamació poden arribar a ser molt limitants.

La luxació d’espatlla, també coneguda col·loquialment com la sortida d’espatlla, o quan “l’espatlla se surt del seu lloc”, és una de les luxacions més comunes que veiem en fisioteràpia i en fisioteràpia esportiva.

Aquest tipus de lesió es produeix quan el cap de l’húmer (bola) es desplaça totalment o parcialment de la cavitat glenoidal a causa d’un traumatisme. Com la base de la cavitat glenoidal que subjecta la bola té una superfície plana i d’una grandària bastant inferior, si els lligaments que la lliguen i la mantenen estable no poden complir bé la seva funció perquè estan danyats, aquesta se surt fàcilment en practicar qualsevol mena de moviment.

Després de sofrir una luxació en l’espatlla, el més important és tornar a col·locar l’espatlla dislocada en el seu lloc per a reduir els símptomes. La maniobra la realitzarà sempre un professional.

Els lligaments creuats són els encarregats d’estabilitzar i mantenir el genoll en el seu lloc i evitar que es desplaci de la seva cavitat i, encara que quan aquests no poden dur a terme la seva funció es produeix una luxació, la gravetat d’aquesta determinarà si ens trobem enfront d’una luxació de ròtula o de genoll.

La luxació de ròtula i la luxació de genoll són diferents i no han de confondre’s. D’una banda, la luxació de genoll es produeix quan es trenquen diversos lligaments, per exemple, ocorre amb freqüència en els lligaments creuats anteriors en esportistes. Es tracta d’una lesió molt greu causada per un traumatisme que sol requerir tractament quirúrgic. Mentre que, d’altra banda, la luxació de ròtula és molt menys greu i no requereix cirurgia, ja que la ròtula es desplaça temporalment i torna després al seu lloc. No obstant això, per a les persones que sofreixen d’inestabilitat en el genoll, la ròtula es desplaça del seu lloc amb el mínim moviment, tornant-se així una patologia crònica que pot requerir cirurgia ja que amb cada luxació es produeix un despreniment de fragments de cartílag.

La luxació de maluc es produeix quan es desplaça el cap del fèmur de la cavitat de la pelvis a causa d’un fort traumatisme, normalment causat per una caiguda des d’una certa altura, un accident de trànsit o un cop durant la pràctica d’esports de contacte. Encara que aquesta lesió pot dur-se a terme de diferents maneres, la més freqüent de totes és la que provoca un desplaçament cap endarrere del cap femoral quan es colpeja el genoll de manera severa mentre aquesta està flexionada.

Es tracta d’una lesió molt dolorosa que immobilitza la cama i pot provocar una pèrdua de sensibilitat en la zona del peu o el turmell. No obstant això, els pacients no solen necessitar passar per quiròfan, ja que existeixen maniobres que, dutes a terme per especialistes en medicina o fisioteràpia, poden tornar a col·locar el fèmur i el maluc en el seu lloc.

La luxació de colze es produeix quan es danyen els lligaments i l’húmer se separa del cúbit i el radi completa o parcialment. Aquest desplaçament entre el braç i l’avantbraç és bastant comú, sobretot entre els nens, i sol ser causat per una caiguda sobre el braç mentre aquest està desplegat. Afortunadament, aquest tipus de luxació pot curar-se tornant a col·locar l’avantbraç en el seu lloc i, si fos necessari, immobilitzant la zona durant un període curt de temps fins que desaparegui la inflamació.

Cal no confondre una luxació amb un esquinç de lligaments: Totes dues lesions són causades per traumatismes similars (caiguda des d’una altura, un accident automobilístic o un cop durant la pràctica d’esports de contacte) i presenten quadres de símptomes molt semblants, com a dolor i inflamació, no obstant això, són afeccions diferents. Mentre que en un esquinç els lligaments s’estiren produint un esquinçament en els seus teixits, en les luxacions els lligaments sofreixen una dislocació parcial o total, deixant l’os separat de l’articulació.

En FisioB som especialistes en fisioteràpia i fisioteràpia esportiva, així que en consulta és molt assidu que ens trobem pacients amb luxacions a tractar, una vegada reduïda pel metge.

Els procediments de rehabilitació més comuns per a aquesta mena de lesions són:

• Estiraments i exercicis per a augmentar l’amplitud de moviment
• Exercicis per a enfortir els músculs i lligaments i evitar possibles luxacions futures
• Tècniques de teràpia manual per a reduir el dolor i la inflamació