PRONACIÓ I SUPINACIÓ

Per a molts corredors i esportistes, els termes pronació i supinació poden ser ja coneguts. No obstant això, també pot ser que mai hagis escoltat parlar d’ells.

En aquest article, t’explicarem què són i per què és important saber si tendeixes a la pronació, la trepitjada neutra o la supinació.

La pronació i supinació del peu, de forma molt resumida, són els termes usats per definir la nostra trepitjada, ja que no tots tenim la mateixa: uns trepitgen més amb la part interior del peu, altres amb l’exterior i altres tenen una trepitjada neutra.

La pronació del peu és la inclinació natural del peu cap a dins. Aquest moviment es produeix a l’articulació subastragalina, just sota el turmell.

La pronació no sempre ha de ser dolenta i en la majoria de les persones, és normal ja que es tracta d’una reacció natural del peu als impactes.

El problema apareix quan el grau de pronació és excessiu ja que un excés de pronació pot ocasionar-nos problemes físics i musculars.

Quan el peu s’inclina massa cap a l’interior, es genera una càrrega desproporcionada en certes àrees del cos. Això pot donar lloc a una sèrie de problemes de salut que van més enllà dels peus.

Alguns dels riscos inclouen:

• Dolor en les articulacions: L’excés de pronació pot desalinear les articulacions, cosa que causa molèsties als genolls, malucs, esquena baixa i, en ocasions, als talons o a l’arc del peu.
• Deformitats en els dits dels peus: Els dits poden adaptar-se a una postura incorrecta, cosa que pot provocar debilitat muscular, escurçament de tendons i dificultats per moure’s amb normalitat.
• Peus plans: Amb el temps, el col·lapse de l’arc del peu pot derivar en peus plans, causant sobrecàrrega muscular i problemes d’estabilitat.
• Lesions a la pell: La sobrepronació també pot afavorir la formació d’ampolles i callositats, especialment a les zones de major pressió del peu.

La supinació del peu és el moviment contrari a la pronació. Es produeix per un excés de rotació del peu cap a l’exterior. No és tan habitual en corredors com la pronació, però la solen patir aquells que corren amb les cames una mica més separades del que és recomanable.

D’altra banda, quan el peu gira massa cap a l’exterior, no només s’afecta la forma de distribuir el pes, sinó que també augmenta la tensió en certes estructures musculars i articulars.

Entre els riscos més comuns podem trobar:

• Tendinopaties en el tendó d’Aquil·les: La supinació exagerada sobrecarrega el tendó que connecta el taló amb els músculs del panxell, provocant inflamació, dolor i, en casos greus, microesquinços. 
• Dolor a la planta del peu (fascitis plantar): La falta d’amortiment adequada pot desgastar la fàscia plantar, generant dolor agut i punxant que afecta el taló i l’arc del peu. 
• Esguinços i lesions de turmell: La tendència a recolzar el pes a la vora externa del peu pot desestabilitzar el turmell, augmentant el risc d’esquinços recurrents. 
• Molèsties musculars: Les tensions descompensades poden causar molèsties als panxells i fins i tot als músculs de la part inferior de les cames.
  

Hi ha corredors que no pateixen ni pronació ni supinació. Són els coneguts com a “neutres”. El seu peu trepitja de forma uniforme i el turmell no s’inclina cap a cap dels dos costats, acompanyant el peu al centre.

Hi ha moltes maneres d’analitzar si algú és pronador o supinador. La més recomanable és amb l’ajuda d’un professional, concretament d’un podòleg.

Ells disposaran de les eines ideals per fer un estudi biomecànic de la petjada, amb el qual podran identificar el tipus de petjada. Per exemple, poden veure un gràfic de calor del contacte dels nostres peus amb el terra, amb els punts de major pressió ressaltats. Aquests estudis són ideals per identificar patologies o problemes que requereixen tractament (plantilles, quiropodología, etc.).

No obstant, hi ha altres maneres de saber si algú és pronador o supinador:

1. Mentre correm en una cinta, gravar en càmera lenta des de darrere per analitzar com trepitgem.
2. Analitzar les soles d’unes vambes usades durant un cert temps per veure quines parts tenen major desgast. Aquesta és la manera més fàcil i ràpida de tenir una primera impressió sobre la petjada.

Un cop tenim el diagnòstic de la nostra petjada, podem buscar les vambes adequades. Per fer-ho, hem de tenir en compte diverses coses:

• Lògicament, prioritzare unes vambes adequades per la nostra petjada.
• Drop: el drop és la diferència d’alçada entre la part posterior de la sola i la frontal.
• Amortiguació.

Tot i que hi ha molts aspectes tècnics a tenir en compte, al final hem d’estar còmodes amb les nostres vambes. Per tant, encara que siguem pronadors o supinadors, haurem d’escollir-ne unes que ens resultin còmodes i segures per quant correm o fem esport.

Forçar el cos a canviar postures de forma brusca i ràpida només ens produirà lesions i molèsties i, per tant, haurem de deixar-nos recomanar pels especialistes i seguir el tractament dissenyat per al nostre cas.

Només d’aquesta manera podrem reduir les molèsties i optimitzar al màxim els nostres esforços per treure el màxim rendiment a les competicions.

A Fisio B, tractem aquests riscos des d’un enfocament integral a través de tècniques de fisioteràpia.
Si estàs buscant un centre especialitzat en fisioteràpia esportiva a Barcelona, a Fisio B comptem amb un equip d’especialistes que t’ajudarà a tractar problemes com la pronació i la supinació excessives.