FASCITIS PLANTAR: QUÈ ÉS I COM TRACTAR-LA?

La fascia plantar és el teixit conjuntiu que va des del taló del peu fins a la zona dels metatars, és la continuació de la musculatura dels bessons i del soli. La inflamació d’aquesta estructura és el que coneixem com a fascitis plantar.

La fascitis plantar és una inflamació que cursa a la planta del peu, a l’aponeurosis plantar, que és un teixit connectiu que va des del calcani fins a la regió metatarsal.

El peu, com a estructura complexa, té una doble funció, que es basa en la necessitat de disposar d’una estructura flexible (fascia plantar), capaç d’amortiguar el pes del cos, així com adaptar-se a les irregularitats del terreny, però capaç de transformar-se de manera precisa en una estructura rígida per a optimitzar la impulsió del cos durant la marxa o la cursa.

La integritat i eficiència mecànica de l’arc longitudinal del peu està garantida principalment per quatre sistemes:

• L’estructura òssea i capsulo-lligamentosa del peu, donant estabilitat.
• La fascia plantar, que actua com una estructura flexible.
• La musculatura intrínseca del peu.
• El múscul tibial posterior per la seva inserció en l’ou navicular, actua com elevador de l’arc plantar.

Els síntomes de la fascitis plantar poden ser varis, tot i que el més habitual és un dolor agut en la zona interna del peu.

La clínica és dolor en la planta del peu i en la part inferior del taló, sol ser més intens en els primers passos del matí o després d’un període d’inactivitat física o repòs, augmenta amb la bipedestació prolongada o amb activitats que requereixen carregar pesos.

En l’exploració física, el pacient nota dolor quan es palpa la regió inferior del taló, la regió anteromedial del calcani i/o al llarg de la fascia plantar. El dolor s’incrementa amb la dorsiflexió forçada del peu i els dits, amb la extensió del genoll al tensar la aponeurosis plantar i al caminar sobre les puntes dels dits.

• Esperó calcani: és una calcificació en la inserció de la fascia a nivell del calcani, com un garfi. El que provoca dolor no és l’esperó, sinó la inflamació de la fascia. Es diagnostica amb una radiografia o una ecografia.
• Disfunció neural: els tests neurals explorats són negatius. Relacionat amb alguna radiculopatia de la columna lumbar, per exemple, un bloqueig a nivell de lumbars baixes.

Per al tractament de la fascitis plantar hi ha múltiples tècniques que els fisioterapeutes podem aplicar. La clau és trobar la causa.

Dividirem els tractaments en tractament actiu, el qual el pacient pot realitzar en el seu propi domicili per gestionar la símptomatologia, i tractament passiu, aplicat per part d’un fisioterapeuta.

• En fases agudes, s’ha demostrat que la crioteràpia és una eina de gran ajuda; els cilindres congelats (una ampolla d’aigua congelada, per exemple) són una molt bona opció. La forma de fer aquest exercici és situar el peu per sobre el cilindre i fer-lo rodar amb una lleugera pressió, proporcionant així un suau criomassatge. És recomanable aplicar-lo abans i després dels exercicis.
• Estirament de la fascia plantar i del tendó d’Aquiles mitjançant l’estirament del tríceps sural (bessons i soli).
• En fase no aguda, un programa d’exercicis excèntrics dels gastrocnemis per estimular la creació de fibres musculars en serie i allargar el múscul.

• Tractament del PGM de l’abductor del primer dit mitjançant teràpia manual o tècnica invasiva (punció seca).
• El massatge profund, en petits moviments circulars sobre l’àrea afectada és una altra bona tècnica que millora la reabsorció de l’edema i redueix l’espasme muscular. Com a fisioterapeutes podem ensenyar aquesta tècnica al pacient perquè la faci de manera d’autotractament, diàriament i durant 5-10 minuts fins que els símptomes desapareixen o disminueixen.
• L’aplicació d’un embenat específic per a aquesta patologia és de gran ajuda per reduir la simptomatologia i distribuir millor la càrrega de la planta del peu. Molts fisioterapeutes opten per l’ús de kinesiotape.

Caminar amb fascitis plantar no hauria de suposar cap problema. No obstant, en els casos en els que el pacient té molt dolot, podem trobar-nos en canvis amb la mecànica de caminar, ja sigui perquè coixeja o perquè camina de puntetes.

Per això, les nostres recomanacions per caminar amb fascitis plantar són les següents:

• Començar a poc a poc en terrenys fàcils, sense pujades ni pedres.
• Evitar caminar descalç, tampoc a casa.
• Buscar un moviment natural, sense forçar el caminar.

Seguir aquestes indicacions ens ajudarà a evitar sobrecàrregues en altres parts del peu, com poden ser els dits o el taló.

El primer exercici que recomanem per a la fascitis plantar té com objectiu relaxar la zona de la fàscia. Posarem un objecte cilíndric al terra i recolzarem la planta del peu sobre ell, fent rodar l’objecte com si d’un rodet es tractés.

Un exercici que ens anirà molt bé per estirar la fàscia és el següent: col·loquem una banda elàstica a la planta del peu aguantant-la per els dos extrems amb les mans i estirem d’ells provocant un moviment de flexió.

Un tercer exercici ens ajudarà a enfortir la musculatura del peu. El posem sobre una tovallola i, amb els dits, l’agafem i estirem cap a nosaltres. Repetim l’acció vàries vegades.

Tots aquests exercicis han de fer-se sota supervisió d’un professional. A fisio B et podem ajudar.