FASCITIS PLANTAR: QUÈ ÉS I COM TRACTAR-LA?

La fàscia plantar és el teixit conjuntiu que va des del taló del peu fins a la zona dels metatarsos, és la continuació de la musculatura dels bessons i del soli. La inflamació d’aquesta estructura és el que coneixem com a fascitis plantar.

La fascitis plantar és una inflamació que cursa a la planta del peu, a l’aponeurosi plantar, que és un teixit connectiu que va des del calcani fins a la regió metatarsal.

El peu, com a estructura complexa, té una doble funció, que es basa en la necessitat de disposar d’una estructura flexible (fàscia plantar), capaç d’amortir el pes del cos, així com adaptar-se a les irregularitats del terreny, però capaç de transformar-se de manera precisa en una estructura rígida per a optimitzar la impulsió del cos durant la marxa o la cursa.

La integritat i eficiència mecànica de l’arc longitudinal del peu està garantida principalment per quatre sistemes:

• L’estructura òssia i capsulo-lligamentosa del peu, donant estabilitat.
• La fàscia plantar, que actua com una estructura flexible.
• La musculatura intrínseca del peu.
• El múscul tibial posterior per la seva inserció en l’ou navicular, actua com elevador de l’arc plantar.

La causa exacta de la fascitis plantar no sempre és clara, però se sap que la inflamació de la fàscia plantar es produeix quan aquesta es sotmet a una tensió excessiva. Aquesta sobrecàrrega pot deure’s a diversos factors que afecten la mecànica del peu o l’estil de vida. A continuació, esmentem els factors de risc més comuns:

Una flexibilitat reduïda en el turmell, especialment en el tendó d’Aquil·les, augmenta la tensió sobre la fàscia plantar. Això pot provocar que la fàscia es sobrecarregui amb més facilitat, ja que el peu no es pot moure de manera òptima durant activitats com caminar o córrer.

Les persones amb sobrepès o obesitat tenen una probabilitat més gran de desenvolupar fascitis plantar a causa de l’excés de pressió que el pes corporal genera sobre la fàscia plantar. Aquest factor és encara més rellevant en persones sedentàries que no fan activitat física per equilibrar la càrrega al peu.

Córrer, especialment en superfícies dures o fer-ho en excés sense un entrenament o tècnica adequada, exerceix molta tensió sobre la fàscia plantar. Això és encara més problemàtic en persones que augmenten sobtadament la intensitat o la durada de la seva activitat física.

Les professions en què es requereix estar dempeus durant llargues hores o aixecar pesos pesats, com en treballs de construcció o en fàbriques, augmenten el risc de desenvolupar fascitis plantar. La pressió constant a la planta del peu pot irritar la fàscia i desencadenar la inflamació.

El peu pla (quan l’arc del peu està aplanat) i el peu pronat (quan el peu s’inclina cap a dins en caminar) afecten la distribució del pes sobre el peu. Això pot generar una càrrega extra sobre la fàscia plantar, predisposant les persones a patir aquesta afecció.

Una musculatura dèbil a la cama, especialment als músculs del panxell, pot causar un desequilibri en la distribució del pes i augmentar la pressió sobre la fàscia plantar. La falta de força també pot afectar la capacitat del peu per absorbir adequadament els impactes en caminar o córrer.

Els símptomes de la fascitis plantar poden ser varis, tot i que el més habitual és un dolor agut en la zona interna del peu.

La clínica és dolor en la planta del peu i en la part inferior del taló, sol ser més intens en els primers passos del matí o després d’un període d’inactivitat física o repòs, augmenta amb la bipedestació prolongada o amb activitats que requereixen carregar pesos.

En l’exploració física, el pacient nota dolor quan es palpa la regió inferior del taló, la regió anteromedial del calcani i/o al llarg de la fàscia plantar. El dolor s’incrementa amb la dorsiflexió forçada del peu i els dits, amb l’extensió del genoll al tensar l’aponeurosi plantar i en caminar sobre les puntes dels dits.

El diagnòstic de la fascitis plantar generalment es realitza mitjançant un examen físic en què s’observa dolor a la part inferior del peu i a la zona de la fàscia plantar.

En alguns casos, es poden fer radiografies o ecografies per assegurar-se que no hi hagi altres afeccions, com l’esperó calcani, que sovint s’associa amb aquesta patologia.

• Esperó calcani: és una calcificació en la inserció de la fàscia en l’àmbit del calcani, com un garfi. El que provoca dolor no és l’esperó, sinó la inflamació de la fàscia. Es diagnostica amb una radiografia o una ecografia.
• Disfunció neural: els tests neurals explorats són negatius. Relacionat amb alguna radiculopatia de la columna lumbar, per exemple, un bloqueig a les lumbars baixes.

Per al tractament de la fascitis plantar hi ha múltiples tècniques que els fisioterapeutes podem aplicar. La clau és trobar la causa.

Dividirem els tractaments en tractament actiu, el qual el pacient pot realitzar en el seu propi domicili per gestionar la simptomatologia, i tractament passiu, aplicat per part d’un fisioterapeuta.

• En fases agudes, s’ha demostrat que la crioteràpia és una eina de gran ajuda; els cilindres congelats (una ampolla d’aigua congelada, per exemple) són una molt bona opció. La forma de fer aquest exercici és situar el peu per sobre el cilindre i fer-lo rodar amb una lleugera pressió, proporcionant així un suau criomassatge. És recomanable aplicar-lo abans i després dels exercicis.
• Estirament de la fascia plantar i del tendó d’Aquil·les mitjançant l’estirament del tríceps sural (bessons i soli).
• En fase no aguda, un programa d’exercicis excèntrics dels gastrocnemis per estimular la creació de fibres musculars en sèrie i allargar el múscul.

• Tractament del PGM de l’abductor del primer dit mitjançant teràpia manual o tècnica invasiva (punció seca).
• El massatge profund, en petits moviments circulars sobre l’àrea afectada és una altra bona tècnica que millora la reabsorció de l’edema i redueix l’espasme muscular. Com a fisioterapeutes podem ensenyar aquesta tècnica al pacient perquè la faci de manera d’autotractament, diàriament i durant 5-10 minuts fins que els símptomes desapareixen o disminueixen.
• L’aplicació d’un embenat específic per a aquesta patologia és de gran ajuda per reduir la simptomatologia i distribuir millor la càrrega de la planta del peu. Molts fisioterapeutes opten per l’ús de kinesiotape.

Caminar amb fascitis plantar no hauria de suposar cap problema. No obstant, en els casos en els quals el pacient té molt dolor, podem trobar-nos en canvis amb la mecànica de caminar, sigui perquè coixeja o perquè camina de puntetes.

Per això, les nostres recomanacions per caminar amb fascitis plantar són les següents:

• Començar a poc a poc en terrenys fàcils, sense pujades ni pedres.
• Evitar caminar descalç, tampoc a casa.
• Buscar un moviment natural, sense forçar el fet de caminar.

Seguir aquestes indicacions ens ajudarà a evitar sobrecàrregues en altres parts del peu, com poden ser els dits o el taló.

Prevenir la fascitis plantar és clau per evitar que el dolor es torni crònic.

Aquí tens alguns consells útils per reduir el risc de patir aquesta afecció:

• Fes servir calçat adequat: Assegura’t de portar sabates amb bon suport i amortiment. Evita les soles toves o el calçat sense suport.
• Realitza estiraments regularment: Estirar la musculatura posterior de la cama, la fàscia plantar i els músculs posteriors de la cama pot ajudar a reduir la tensió i prevenir el dolor.
• Mantén un pes saludable: L’excés de pes augmenta la pressió sobre els peus i pot contribuir al desenvolupament de la fascitis plantar.
• Evita el sobreús: Si practiques esports d’alt impacte, alterna amb exercicis de baix impacte com nedar o anar en bicicleta.
• Fes servir plantilles ortopèdiques: Les plantilles personalitzades ajuden a distribuir millor el pes sobre el peu i poden alleujar el dolor.

Exercici amb corró: El primer exercici que recomanem per a la fascitis plantar té com a objectiu relaxar la zona de la fàscia. Col·locarem un objecte cilíndric a terra i hi recolzarem la planta del peu a sobre, fent-lo girar com si fos un corró.

Exercici amb banda elàstica: Aquest exercici ens anirà molt bé per estirar la fàscia. Col·loquem una banda elàstica a la planta del peu, la subjectem pels dos extrems amb les mans i estirem per provocar un moviment de flexió.

Exercici de tovallola: El tercer exercici ens ajudarà a enfortir la musculatura del peu. Posem el peu a sobre d’una tovallola i, amb els dits, l’agafem i l’estirem cap a nosaltres. Repetim l’acció diverses vegades.

Tots aquests exercicis han de fer-se sota supervisió d’un professional. A la nostra clínica de fisioteràpia a Barcelona, concretament al barri de Les Corts, tenim un grap equip preparat per ajudar-te.