Escoliosi lumbar i dorsal: símptomes, tipus i tractament

L’escoliosi és una desviació lateral de la columna vertebral que pot afectar persones de diferents edats. Tot i que en alguns casos no provoca dolor i pot passar desapercebuda, en d’altres pot generar molèsties a l’esquena, rigidesa o canvis visibles en la postura. Conèixer què és l’escoliosi, com es manifesta i quines opcions de tractament existeixen és important per cuidar la salut de la columna vertebral i valorar quan convé acudir a un especialista.

L’escoliosi és una desviació de la columna vertebral que forma una curvatura lateral anormal. En lloc de mantenir-se recta vista des de darrere, la columna es desvia cap a un o ambdós costats, formant una corba en forma de “C” o de “S”. A més d’aquesta desviació lateral, moltes vegades també hi ha una rotació de les vèrtebres, cosa que pot provocar asimetries visibles en el cos.

L’escoliosi es pot classificar de diverses formes segons la seva ubicació, l’edat de la persona o la gravetat.

És un tipus d’escoliosi ubicada a la part dorsal, entre les escàpules i les costelles. Es produeix quan les vèrtebres d’aquesta regió es desvien lateralment i, en molts casos, també roten sobre si mateixes. És una de les formes més freqüents d’escoliosi, especialment durant l’adolescència, i pot presentar-se amb una corba tant cap a la dreta com cap a l’esquerra. Tot i així, la desviació dorsal dreta sol ser la més habitual.

És una afectació de la part baixa de l’esquena, a la zona lumbar. No és un tipus d’escoliosi tan visible a primera vista, però pot generar dolor perquè està molt relacionada amb el desequilibri de la pelvis o la sobrecàrrega als malucs i a les cames.

És un tipus d’escoliosi que afecta la zona dorsolumbar de la columna, és a dir, tant la part dorsal com la lumbar, i per això es considera una escoliosi “mixta”. Normalment, la curvatura es localitza a la part mitjana-baixa de l’esquena, habitualment entre les últimes vèrtebres dorsals i les primeres lumbars.

Depenent del grau de curvatura i de la rotació vertebral associada, pot provocar alteracions posturals visibles i molèsties funcionals.

L’escoliosi idiopàtica és el tipus més freqüent d’escoliosi. Tal com indica el seu nom, és d’origen desconegut. Tot i que no se’n coneix una causa exacta, es creu que poden influir-hi factors genètics, de creixement i de desenvolupament corporal. Aquest tipus d’escoliosi sol aparèixer durant etapes de creixement ràpid i pot evolucionar amb el temps si no es controla.

Se sol classificar en infantil, juvenil i adolescent segons l’edat de la persona.

• Escoliosi idiopàtica infantil: apareix entre els 0 i els 3 anys.
• Escoliosi idiopàtica juvenil: es desenvolupa entre els 4 i els 9 anys.
• Escoliosi idiopàtica adolescent: apareix a partir dels 10 anys i és la forma més freqüent.

En molts casos, l’escoliosi idiopàtica no produeix dolor inicialment i es detecta per canvis posturals, com espatlles desalineades, una escàpula més prominent o desviacions visibles a l’esquena.

En aquests casos, l’escoliosi està present des del naixement i es produeix per una alteració en el desenvolupament de la columna vertebral durant l’embaràs. Algunes vèrtebres no es formen correctament o no se separen de manera adequada, provocant una curvatura anormal de la columna.

Tot i que la deformitat existeix des del naixement, en alguns infants pot no detectar-se fins mesos o anys després, a mesura que la columna creix.

Està causada per alguna lesió del sistema nerviós que afecta la musculatura, com malalties neurològiques o musculars que comprometen el control i l’estabilitat de la columna vertebral. En aquests casos, la musculatura no pot sostenir correctament l’esquena, fet que afavoreix l’aparició de curvatures anormals.

Sovint es desenvolupa de manera progressiva i, en molts pacients, les corbes poden ser més severes que en altres tipus d’escoliosi.

Escoliosi causada per l’edat, que acostuma a aparèixer a partir dels 50 anys. Sol desenvolupar-se a causa de l’envelliment dels discos intervertebrals, les articulacions i els lligaments, cosa que provoca una pèrdua d’estabilitat i una desviació lateral de la columna.

Són aquelles amb un angle inferior a 20 graus. En molts casos, aquest tipus d’escoliosi no provoca símptomes importants i pot passar desapercebuda durant anys.

És una escoliosi amb un angle entre 20 i 40 graus. En aquest grau, les alteracions posturals solen ser més visibles i és més freqüent que apareguin molèsties musculars, desequilibris corporals o limitacions funcionals.

La escoliosi, de per si, pot no generar cap símptoma. No obstant això, en ser una desviació de l’estructura de l’esquena, pot comportar conseqüències que sí que generen símptomes:

• Dolor d’esquena: Tant a la zona cervical com lumbar
• Espatlles o cintura desiguals
• Reducció de la capacitat respiratòria
• Sensació de cansament excessiu en estar dret durant molta estona

Si tens algun d’aquests símptomes i creus que pots tenir escoliosi, et recomanem visitar un especialista, com un fisioterapeuta o un osteòpata, perquè ho pugui revisar.

Normalment, aquest especialista ho detectarà a través d’una flexió de tronc, apreciant si la columna està recta i si les espatlles es troben a la mateixa alçada. En casos més imperceptibles, fins i tot pot ser necessari una radiografia per fer el diagnòstic.

El tractament de l’escoliosi pot variar segons la seva gravetat. En els infants, per exemple, aquesta patologia acostuma a ser lleu, per la qual cosa no es requereix tractament. Només en casos més greus es recomana l’ús d’ortesis o cirurgia per a la correcció postural.

Les persones amb una escoliosi lleu poden recórrer a la fisioteràpia per a la millora de la lesió i del seu benestar. Algunes de les nostres recomanacions són:

• Reeducació Postural Global (RPG) per millorar les postures del cos
• Tractament miofascial per reduir el dolor
• Estiraments per millorar la flexibilitat
• Exercici físic per enfortir els músculs i les articulacions

Com hem comentat, en els casos més greus pot ser necessari un tractament quirúrgic. Els més habituals són:

• Fusió espinal: s’uneixen diversos ossos de la columna vertebral perquè no es puguin moure de manera independent
• Vareta extensible: s’instal·len varetes que ajuden a mantenir la columna vertebral recta
• Atadura del cos vertebral: es col·loca un cable flexible en uns cargols situats estratègicament a cada vèrtebra

Encara que ja hem vist alguns consells per obtenir un bon tractament per a l’escoliosi, volem també fer algunes recomanacions perquè les persones amb aquesta patologia puguin viure plenament.

El primer consell seria mantenir forta la musculatura implicada, és a dir, la de l’esquena. Per això, podem fer exercicis amb màquines o material esportiu (llastrades, barres, etc.). En aquest mateix sentit, també recomanem fer natació, ja que és un esport molt complet que ens permetrà enfortir l’esquena i alleujar tensions.

El nostre segon consell serà mantenir sempre una bona postura corporal, sigui caminant o seient.

Finalment, recomanem fer un seguiment de la lesió amb un especialista, com un fisioterapeuta o osteòpata. Ells ens ajudaran a seguir la direcció correcta per minimitzar el dolor i poder viure plenament. A Fisiob, tenim fisioterapeutes titulats i especialitzats en lesions musculoesquelètiques i en disfuncions de la columna vertebral, per la qual cosa podem ajudar-te si tens escoliosi o algun dels seus símptomes.

No. Dormir en una mala postura no sol ser la causa directa que una escoliosi empitjori, però sí que pot augmentar les molèsties associades.

En persones amb escoliosi, el més important és buscar una postura que ajudi a mantenir l’esquena el més alineada possible i que no generi pressió en una zona concreta. Dormir de costat amb un coixí entre les cames o panxa amunt amb un bon suport pot resultar més còmode en molts casos. En canvi, dormir boca avall sol ser menys recomanable, ja que obliga a girar el coll i pot augmentar la tensió a l’esquena.

Si el dolor apareix cada matí o costa trobar una postura còmoda per dormir, és recomanable consultar amb un fisioterapeuta per valorar la postura, el tipus d’escoliosi i les compensacions musculars que poden estar influint.

Sí, caminar pot ser beneficiós si tens escoliosi lumbar, sempre que no provoqui dolor intens ni augmenti les molèsties. És una activitat suau, de baix impacte i fàcil d’adaptar, que ajuda a mantenir la mobilitat de la columna, activar la musculatura de l’esquena i millorar la circulació.

El recomanable és començar amb passejades curtes i augmentar el temps de manera progressiva, prestant atenció a com respon el cos.