DORSÀLGIA: COM TRACTAR-LA EN FISIOTERÀPIA?

Què és la dorsàlgia i quines causes poden derivar-la? En aquest blog t’expliquem què és, quines causes i símptomes provenen de la dorsàlgia i quins exercicis són els millors per calmar el dolor lumbar.

La dorsàlgia és una de les afeccions de la columna més habituals que apareix a mitja esquena entre les escàpules, ja sigui per activitats repetides en el temps o per postures mantingudes durant una llarga prolongació de temps. La dorsàlgia apareix per diversos motius, alguns motius més greus com malalties cardíaques o pulmonars.

La dorsàlgia apareix amb una pressió punxant entre la columna i l’escàpula, que irradia a la zona cervical i s’agreuja durant la inspiració d’aire.

Existeixen diversos tipus de dorsàlgia, que veurem a continuació:

• Dorsàlgia rígida: apareix en persones d’edat avançada i amb artrosis.
• Dorsàlgia flexible: apareix en esquenes amb poca cobertura o insuficient en lligaments-musculatures.
• Dorsàlgia mecànica: el dolor és més intens de dia durant les activitats.
• Dorsàlgia inflamatòria: el dolor és més fort al final del dia o durant la nit, i es disminueix en els primers moviments del matí.
• Dorsàlgia crònica: es considera dolor crònic si persisteix més de tres mesos

La dorsàlgia pot ser provocada per diferents causes com mals hàbits posturals, sedentarisme i treballs d’escriptori en un llarg període de temps entre altres:

• L’estrès emocional continuat sol ser un motiu molt freqüent a l’hora de detectar la dorsàlgia, ja que aquest es pot presentar en forma de tensió muscular a l’esquena.
• Adoptar postures incorrectes sovint com encorbar les espatlles cap a davant, tindre un ritme de tos continuada, realitzar esforços repetitius o excessius, aixecar objectes pesants de forma incorrecta, girs i moviments bruscos o per exposició al fred.
• Punts gallets miofascials a nivell dorsal.
• Malalties autoimmunes com l’espondilitis anquilosant, o l’artritis reumatoide.
• Hèrnies discals o processos degeneratius discals. És la zona de la columna vertebral amb menys predisposició a patir problemes discals, però també poden causar i desencadenar un quadre de dorsàlgia.
• Lesions o traumatismes directes com caigudes o accidents que provoquen lesions en músculs, lligaments o les vèrtebres dorsals.

Tot i ser poc freqüent, és important consultar amb el metge si el dolor dorsal s’allarga durant un període de temps per descartar alguna patologia, ja que els símptomes presentats poden ser causats per altres malalties greus com el càncer o la pneumònia.

La dorsàlgia no es considera malaltia, sinó que s’utilitza per referir-se a un símptoma que afecta la zona interescapular de l’esquena. Per tant, el principal símptoma de la dorsàlgia és un dolor que se sent majoritàriament en moments de repòs, en postures concretes o bé, generalment a última hora del dia. El dolor dorsal pot ser bilateral, ja que es pot sentir en un costat de l’esquena o bé en els dos costats. Els símptomes més freqüents se solen trobar a la part superior de l’esquena, tot i que pot variar d’una persona a una altra. A continuació veurem els símptomes més comuns associats a la dorsàlgia:

• Dolor dorsal constant o intermitent en diferents intensitats.
• Rigidesa en l’esquena que comporta dificultats en els moviments i flexibilitat en la columna.
• Sensibilitat al tacte i pressió en l’esquena que augmenta el dolor.
• Dificultat per respirar o respirar profundament. En aquest cas la dorsàlgia està relacionada amb lesions en costelles o problemes pulmonars.
• Canvis posturals per alleujar el dolor com encorbar-se o encongir-se.

Per poder tractar la dorsàlgia, s’haurà d’avaluar a cada pacient i cada cas concret fent una avaluació mèdica per conèixer els símptomes, duració i la causa del dolor dorsal de l’esquena. Per altra banda, realitzar un examen físic per avaluar la dorsàlgia i la postura i per últim, si escau, realitzar proves complementàries com radiografies, ressonàncies magnètiques, etc. per descartar altres patologies més greus.

En el cas del fisioterapeuta avaluarà i tractarà el dolor dorsal en funció de:

• Terapia manual: realitzant manipulacions, massoteràpia, estiraments, etc.
• Terapia invasiva: neuromodulació, electròlisi percutània intrafistular.
• Terapia tecnològica: superinducció, magnetoteràpia, vibració, làser i diatèrmia

Pel que fa al tractament de dorsàlgia, el primer pas per alleujar el dolor serà la recepta de medicaments antiinflamatoris que solen proporcionar una millora si és una dorsàlgia temporal. Si la dorsàlgia persisteix, es recomana acudir a un fisioterapeuta per tractar el dolor que aleshores ve proporcionat per més d’una causa.

En el cas de la fisioteràpia, les tècniques que més s’utilitzen per treballar la dorsàlgia són els massatges descontracturants, els estiraments, localització dels punts gatells, la teràpia miofascial, i l’aplicació de calor en la zona a tractar per oferir una relaxació a la musculatura. A més, també es realitza una manipulació vertebral mitjançant tècniques manuals d’alta velocitat i curta amplitud.

Per a poder tractar els punts gatells s’utilitza la punció seca, gràcies a aquesta tècnica rellevant els símptomes desapareixen en pocs dies. També, s’ensenya als pacients a mantenir una higiene postural com a mesura preventiva i de tractament al mateix temps. Per tractar la dorsàlgia també podem trobar una varietat de tractaments instrumentals com el làser o la tecarteràpia i aplicacions específiques com embenatge neuromuscular o kinesiotaping per la relaxació de la musculatura a la zona dorsal.

Per tal de prevenir la dorsàlgia o bé mantenir una bona higiene postural, des de Fisio B et recomanem el següent:

1. Mantenir uns bons hàbits posturals tant al caminar, com a l’estar dret o assegut.
2. Realitzar exercicis que enforteixin els músculs de l’esquena i l’abdomen.
3. Quan s’hagi d’aixecar pes, fer-ho de forma correcta i pausada, doblegant els genolls i utilitzant la força de les cames en lloc de l’esquena.
4. Realitzar estiraments regulars per mantenir la mobilitat i reduir la tensió en la zona dorsal.
5. Evitar el sedentarisme durant llargs períodes de temps.
6. Realitzar tècniques de relaxació, meditació o activitats que ajudin a alliberar la tensió acumulada a causa de l’estrès.
7. Mantenir un pes saludable per reduir la pressió addicional a la columna vertebral.

• Automassatge amb pilota. Aquest exercici consisteix a realitzar un automassatge amb pilota per a relaxar l’esquena i zona dorsal.
• Automassatge amb un pal. Igual que l’anterior, aquest serveix per a realitzar un senzill automassatge i així relaxar la musculatura de l’esquena.
• Estirament global. L’estirament t’ajudarà a relaxar els músculs i alleujar la pressió i dolor.
• L’exercici del Gat-Gos. Aquest exercici consisteix a col·locar-se en quadrupèdia, amb les mans a l’altura de les espatlles i els genolls a l’altura dels malucs. Hauràs de realitzar moviments contraris cap a dins i cap a fora amb una retroversió pelviana corbant l’esquena en forma de C quan inspiris i realitzant el contrari quan espiris.
• Un altre exercici que ajuda a l’estirament de la musculatura interescapular és col·locar la mà en el marc d’una porta girant el tronc cap al costat del braç amb el qual estàs estirant.